VACANCES DIA 6
15 d’agost de 2008
Hiroshima va ser una de les sorpreses del viatge. Visitar-la no m’atreia massa, la veritat. M’esperava una ciutat moderna i totalment reconstruïda; una ciutat sense atractius.
La visita va demostrar que estava equivocat.
Mapa de Japó. El globus indica l’ubicació d’Hiroshima
Mapa d’Hiroshima
El primer lloc on vam anar va ser l’illa de Miyajima, el tercer punt més visitat del país. Allà hi ha Itsukushima-jinja, un dels santuaris més famosos de Japó.
S’hi arriba en ferri i mentre t’hi acostes pots veure el perfil de l’illa, un semi parc nacional molt ben conservat.
Fotos tirades des del ferri
Una anècdota que vaig llegir i em va sorprendre és que al ser un lloc sagrat, no hi deixen néixer ni morir ningú. Em pregunto què fan si algú té un atac de cor… el tiraran al mar i diran que en realitat s’ha ofegat? Prohibiran l’entrada a les dones embarassades?
El més famós de Miyajima és el temple d’Itshukushima.
El seu torii (porta d’entrada) és especialment bonic amb la marea alta; sembla que floti a l’aigua. Durant el dia, la marea és baixa i s’hi pot arribar caminant.
El temple i el tori amb la marea baixa
Apart de japonesos i turistes, l’illa també està habitada per isards i monos. Els primers estan “domesticats” i se’ls pot donar de menjar. Ara, compte que confonen qualsevol objecte amb menjar. En un moment vam veure com arreplegaven un mapa i un pintallavis a uns turistes despistats. Deurien tenir gana les pobres bestioles.
Els isards afamats descansant tranquil·lament a l'ombra
Macacos japonesos al mirador de Shishiiwa, mont Misen
Altres racons monos de Miyajima...
Un altre dels temples que hi ha a l’illa és el Daisho
…Si, realment som germans
Hi havia 12 estàtues representat l’horòscop xinès. Sota aquestes línies la del gos i la de la serp.
Una altra cosa a destacar de Miyajima són les vistes des de dalt del turó.
En David i
Vistes del mar interior de Japó
Heu vist l’illeta de la foto de la dreta? No us recorda a la del follet tortuga?
Una bona manera de matar el temps mentre esperes el telefèric.
Vam esperar-nos a la posta de Sol. Va ser molt bonic i emotiu. Entre papus i llàgrimes vam gastar dos paquets de mocadors.
El shakushi és un objecte típic de Miyajima. És una pala feta amb fusta de bambú utilitzada per servir arròs. Diuen que un monjo la va inventar aquí i que després es va estendre per tot el país.
Darrera nostre, una petita paleta commemorant el fet.
Un altre dels punts bons d’Hiroshima és la cuina. Hi ha molts restaurants i molt bons. Aquest cop però ens vam deixar la càmera i no hi ha fotos. Llàstima perquè és dels dies que millor vam menjar.
VACANCES DIA 7
‘Hiroshima’ i ‘bomba atòmica’ són dos conceptes difícils de separar. Almenys a mi em resulta impossible pensar en un i no en l’altre.
El número de víctimes del 'little boy' és esfereïdor: unes 200.000. És terrible el número de vides que es pot endur un invent humà d’una sola tacada.
Cúpula de la bomba atòmica (Genbaku domu)
Aquest és l’esquelet del què abans havia estat un edifici diplomàtic. Ara patrimoni de l’humanitat, té partidaris i retractors a parts iguals.
Al costat hi ha el parc de la pau (Heiwa kinen koen)
Monument infantil per la pau
La flama de la pau, que diuen que no apagaran fins que deixi d’haver-hi guerres (mai)
El cenotafi. En aquesta mena de cúpula hi ha grabat el nom de les víctimes en el seu interior. Marca a més on va caure la bomba.
Al mateix parc hi ha el museu de la bomba atòmica, on hi ha bicis retorçades, rellotges desfets i demés, però havent vist el de Nagasaki, ja en teníem prou i vam decidir no entrar-hi.
Hiroshima té també un castell, el Hiroshima-jo.
L’original del s. XVI va quedar escombrat per la bomba. Aquest n’és una reconstrucció.
Una altra de les coses que val la pena visitar és el jardí (reconstruït) de Shukkei-en, que també va quedar completament arrasat per l'ona expansiva de l’explosió.
És un tipus de jardí circular bastant comú a Japó. Es caracteritzen per tenir un estany al mig amb un camí que el rodeja. Són jardins que intenten col·leccionar i miniaturitzar molts escenaris diferents.
En aquest cas, diuen que el Shukkei-en intenta reproduir el llac Xihu (Xina).
I sense temps per res més, ens vam anar cap a l’última etapa del viatge, la ciutat de Kobe.
1 comentari:
Només dir-te que el teu bloc ens està ajudant molt a l'hora d'escollir un lloc o un altre!
Ets un crack! I has fet una gran feina de documentació!!
Moltes Felicitats i gràcies!
Publica un comentari a l'entrada