Per a què no se’m titlli de masclista, avui parlarem d’un shojo, un manga per a noies.
En aquests, la protagonista sol ser una noia i la temàtica, romàntica.
Sailor moon
美少女戦士セーラームーン
(Bishōjo Senshi Sērā Mūn)
Manga
1992-1997 (12 volums)
Anime
1992-1997 (200 episodis)
Poc us en puc dir d’aquesta sèrie. No per fer-me el machito sinó perquè sincerament, no m’interessava gens i no hi estava enganxat.
L’únic que sé és que anava d’una noia rossa amb dues cues que li arribaven al cul i que era bastant desastre.
Ella i quatre amigues més es transformaven i lluitaven contra les forces del mal. De tant en tant apareixia el doble del fantasma de l’òpera i els donava un cop de mà.
Com a anime de noies que era, hi havia una història d’amor. En aquest cas, entre la prota i el galan de la màscara.
El que em feia molta gràcia era l’anonimat que els donava la transformació: quatre accessoris del tot a 100 sobre el traje de col·legiala i apa, ja podien lluitar contra qui sigui que ningú les reconeixia.
Dintre els mangues per a noies hi ha un sub-gènere anomenat ‘magical girls’, en el qual les protagonistes són noies normals que es transformen i lluiten contra el mal. Sailor moon en particular va “ajudar” a rellançar aquest gènere.
Davant la meva incomprensió, aquestes sèries encara són populars a Japó.
Els conills de la lluna
A Japó, el nom de la protagonista és Usagi Tsukino, literalment ‘conill de la lluna’. A Espanya, ho van traduir com a Bunny (conillet en anglès). Tindrà això alguna relació amb l’acudit d’en Jaimito del conill i la pastanaga?
Si a un japonès de qualsevol edat li preguntes què hi ha a la lluna, et contestarà amb un somriure que conills. La primera vegada que un home de 40 anys, casat i amb dos fills m’ho va dir, em vaig quedar flipat. Què diu aquest home? Ja ha tornat a beure sake abans de venir a classe?
I és que segons els japonesos, el dibuix dels cràters de
Recordeu que a Bola de Drac en Goku porta la banda del conill a la lluna i al final se’ls veu picant amb un martell? Doncs estan fent això: preparant mochi. Tants anys de trauma infantil, mals de cap i pol·lucions nocturnes intentant entendre per què collons els porta a la lluna, i resulta que l’explicació era aquesta.
Avui podrem dormir tranquils. Un altre enigme existencial solucionat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada