Entre aquestes dues ciutats hi havia Hiroshima i l’illa santuari de Miyajima, dos llocs maquíssims. La seva bellesa és incomparable i sabent que potser no hi tornaria, em van entrar moltes ganes d’aturar-m’hi. Al final però, com que ja hi havia estat, vaig decidir passar de les “avellanes” i parar només a llocs “nous”.
-Aixxx. La vida està plena de decisions difícils. Què fer? Optar per la seguretat d’un lloc que coneixem i ens agrada o per la incertesa de descobrir un lloc nou? En quin grup us posaríeu vosaltres, en els que repeteixen vacances cada any o en els que els agrada canviar? Jo m’incloc en el segon. Personalment, tornar a un lloc sempre m’ha acabat decebent una mica. La màgia de lo desconegut s’ha perdut i la segona vegada mai és com la primera.
Onomochi està situat a la prefectura de Hiroshima, a l'oest de Japó.
La distància entre Iwakuni i Onomichi són uns 124 km. aproximadament. En tren, el trajecte dura dues hores i mitja i s’han de fer dos transbords.
Trajecte Iwakuni-Onomichi
Onomichi és un destí literari. Tot i ser petita, és una ciutat famosa on ha tingut lloc l’acció de varis llibres i pel·lícules. Molts són els autors que hi han anat en busca de la inspiració. Un exemple n’és el seu camí de la literatura, un recorregut que serpenteja pels turons de la ciutat al llarg del qual et trobes versos gravats a la roca. A més de gaudir de la poesia (o de lo xulo que queda el japonès escrit a la roca), les vistes al mar són molt boniques.
Plànol esquemàtic de la ciutat. De color grana el camí de la literatura.
El caminet no para de pujar i baixar, i potser més literari no surtiràs, però el segur que t'enduràs a casa són unes bones agulletes.
La ruta dels temples és una altra ruta a peu pel centre de la ciutat que uneix 25 temples. Igual que l’altra, s’enfila per turons, travessa carrerons i té unes vistes que se’t cauen els collons (per allò de la rima obligada). La ruta té uns 2,5 km de llarg i es fa en una horeta (sense aturades).
Aquestes són algunes fotos tirades durant els camins:
Onomichi. Temple de Senko-ji
[Nota: A diferència de la costum espanyola de començar l’any amb una ressaca terrible, el dia 1, els japonesos visiten el temple per tal de començar l’any bé]
[Nota 2: Sí, clar. Aquell dia era 1 de gener]
Això era el castle-hotel d’Onomichi, un enganya caça-castells babaus. En realitat no és més que un hotel (en forma de castell) construït a la dècada dels 60. Evidentment, no contar a la col·lecció.
Un altre dels atractius d’Onomochi és Shimanami Kaido.
Esquema de Shimanami Kaido
Shimanami Kaido és una de les quatre carreteres que uneixen les illes de Honshu i Shikoku, i l’única que és ciclable. La via té 60 km. i passa per set trams de pont que enllacen les dues illes principals amb sis de petites que hi ha al mar interior de Seto.
Una de les vistes de la ruta
L’Asuka ja havia tornat a casa i el que la suka va decidir deixar la bici per un altre moment. Una altra travessa que m’agradaria fer abans de morir de càncer de testicle és fer Japó de nord a sud (bé, pràcticament): des del punt més septentrional de Hokkaido fins al més meridional de Kyushu. Algú s'apunta?
3 comentaris:
I tant, jo m'apunto a la sortida, ai, vull dir excursions!!!! Sempre i quan acabem la festa a la japonesa eh!!!! Molta ビール i un bon カラオケ！！
Ostres, no se pas. No tinc un bon record de l'ultima nit que vam acabar al karaoke. Be, de fet, ni bo de dolent. Jajaja.
Ups, no m'ho crec pas!!! Segur que la recordes bé aquella nit. Una escapadeta a Nagoya??? Vaja, per matar l'aburriment de Terrassa
Publica un comentari a l'entrada