Mapa en japonès de la part oest de l'illa de Honshu. El punt vermell marca l'ubicació de Kurashiki.
Història de la ciutat
En l’era Tokugawa, el port de Kurashiki era un dels més importants del país.
Al segle XVII es fan els canals d'aigua i es construeixen magatzems de paret blanca amb teulada negra. Per entendre’ns: es crea una distribució urbana tipus Empúria Brava però amb magatzems en comptes de cases de pijos.
Durant la restauració Meiji (s. XIX) es construeixen vàries fàbriques.
Al 1930 s’hi construeix el primer museu d’art occidental del país, una cosa que en un altre lloc no valdria la pena ni comentar però sí a Japó, un país tradicionalment tan impermeable en matèria estrangera.
Els canals de Kurashiki són la part més maca i concorreguda de la ciutat, tant a l’estiu com a l’hivern. No vaig tenir la sort d’anar-hi durant la primavera, però veient les fotos, puc dir que el conjunt de cirerers florits, desmais i cases de fusta reflectides al canal és preciós.
El museu Ohara és aquest primer museu que comentàvem, dedicat a obres d’art occidentals. Es va constituir al 1930 i conté més de 100 obres. En destaquen l’anunciació d’El Greco i alguna obra de Monet, Renoir o Gauguin. És curiós i bonic a la vegada el contrast d’art occidental en una zona tan tradicional de la ciutat.
A prop hi ha la casa dels Ohashi, la residència d'una família comerciant benestant, on es pot veure l'estil de vida de l'alta esfera de la classe mercant uns segles enrere.
Interior i exterior de la Ohashi-ie
Una altra atracció de Kurashiki és l’Ivy square (la plaça de les enfiladisses), una fàbrica de maons vermells amb les parets cobertes d’enfiladisses. Segurament passaria totalment desapercebuda a occident però pel fet ser atípic a Japó, és considerada una de les atraccions de la ciutat. Com sempre, el problema de viatjar a l’hivern: la natura no està en el seu màxim esplendor. El resultat? Una façana una mica tètrica, la veritat:
La sorpresa va ser que a l’entrar, em vaig trobar tot de japonesos fent cua en mig d’una plaça.
A l’apropar-me per veure què hi donaven, vaig veure que esperaven el seu torn per a fer mochi, els típics pastissets d’arròs japonesos que han sortit a tantes pel·lícules i mangues, i que costen de tragar al principi, però que són adictius de mena.
Ja apurant una mica-bastant-molt, dintre l’itinerari turístic de la ciutat hi podríem incloure el Piggybank museum (el museu de les guardioles).
El Piggybank va ser un altre dels molts llocs que estaven tancats per vacances de cap d’any i per tant em vaig quedar amb les ganes d’entrar-hi. Hi ha guardioles d’arreu del món, de colors i formes clàssiques, de més originals i divertits, temàtics, etc.
Resumim el dia. Abans d’anar-hi no m’esperava massa de Kurashiki. La creia una ciutat amb un passat comercial/industrial de la qual els japonesos en solen destacar els seus aspectes occidentals. La veritat és que no està gens malament i em va agradar bastant. És un lloc agradable on anar a donar una volta i passar-hi mig dia de relax o un dia si decidim entrar a museus i voltar les botiguetes d’articles fets a mà que hi ha.
Per acabar, el mapa turístic de la ciutat:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada