L’endemà de Monte Perro, vam llogar un cotxe i ens enduguérem l’Stephen a Asuke-Korankei. Situat a unes dues hores de Nagoya, és un poble de muntanya maco però massificat, on un munt de gent hi va a fer barbacoes i a pescar, sigui peix, sigui una bona turca. Malgrat la gentada i la caravana a la carretera, Asuke-Korankei és un paratge bonic, sent la tardor (quan les fulles dels arbres canvien de color) el seu moment de màxima esplendor.
En un parell d’hores més de cotxe per una carretera de
Tot i patir, la recompensa fou bona. La carretera s’endinsa per boscos la mar de macos que et fan adonar un cop més, que Japó no és només tecnologia, geishes i sushi.
A l’arribar a destí, ens vam trobar la vall tota emboirada. Mitja llàstima perquè no hi havia molta visibilitat però alegres pel misticisme del conjunt de temples, muntanya i boira.
Valoració del viatge: 6/10
Només un 6 perquè tot i que els llocs són macos, només val la pena si es viu a prop. No són tan espectaculars com per incluir-los en unes vacances de 10 dies a Japó.
I amb això, posem punt i final a les sortides durant la Golden Week 2008.
Ja ne
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada