Fa cosa de quatre mesos, en David i
L’estada va ser un festival de pets, rius d’alcohol i karaoke (entre altres) però potser que comencem pel dia que van arribar, no?
El 4 d’Agost de 2008 hauria estat un calurós i laborable dia d’estiu qualsevol si no fos perquè arribaven de visita en David i
Va tocar matinar, un espresso doble i anar a recollir-los a l’aeroporc. Vaig arribar una hora abans de lo previst i mentre esperava, els vaig fer un cartell (quatre gargots en un paper) i vaig inflar uns globus per donar una càlida benvinguda. Em va costar la de Déu inflar la merda de globus aquells del tot a 100.
Quan ja estava a la porta d’arribades amb els globus enganxats a la barra, em ve el de seguretat i em diu que no està permès tenir globus inflats a l’aeroport. La puta mare que el va parir. Per què collons no es pot? No faran pas que un avió caigui, no?
I lo que més em va indignar… l’home aquell amb uniforme i guants havia passat pel meu costat mentre inflava els globus. No m’ho podia haver dit llavors? S’havia d’esperar a que em deixés els pulmons?
Total, que gràcies als alts índex de seguretat dels aeroports japonesos (o a l'aixafa-gaites de torn) els globus van acabar al punt d’informació, i el cartell, amb un atac de mala llet, al fons d’una paperera.
Gairebé una hora després que arribés el vol, la parelleta sortia per la porta. Beneïts siguin els controls d’immigració! A Japó hi ha molta paranoia anti-terrorista que atribueixen als estrangers. Lo curiós és que l’únic atentat que hi ha hagut a Japó, se’l van fer ells mateixos. Per entrar al país, et fan fotos, t’agafen les emprentes i et fan una entrevista.
Doncs bé, es veu que al poli d’aduanes li va fer molta gràcia que la parella vingués a visitar al seu germà/cunyat, que és espanyol i dóna classes d’anglès(…)
Després de les abraçades i petons corresponents, els vaig explicar l’anècdota dels globus. Els va fer gràcia i els vam anar a recollir.
Al cap d’una estona però, em van maleïr els ossos quan els van haver de carregar una hora i mitja fins a casa. Va tenir certa gràcia el tema. El metro estava petat de gent i se’n van rebentar uns quants. Les explosions van estar acompanyades d’ohhhs, ahhhs, mirades furtives i expressions d’esglai. Es deurien pensar que era un atemptat. Juas juas.
Els globus de la discòrdia
Els cinc primers dies el menda encara treballava i la parelleta se la va passar al seu aire. El primer de relax a casa (jincant-se el sake del parent amb l’excusa del jet-lag) i els següents quatre dies a Tokyo i a Kyoto.
En David, a joc amb la senyal de tràfic, sense entendre res.
La cunyada, impressionada davant d’un saquet de
Grrrr….tigre!
Te i pastisset a una casa de te tradicional
A can David el gnomo
Algunes de les liades de la parella…
A Tokyo, es van posar en un restaurant on tot estava en japonès. Al preguntar-li al cambrer si parlava anglès, aquest els va respondre que sí. 
Un cop ja estaven assentats van veure que el tiu parlava tant d’anglès com ells cantonès. Solució… tancar els ulls i apuntar a alguna cosa del menú. Quan ja feia una hora que els havien portat unes tapetes i no els arribava res, van entendre que allò era tot. Opció fàcil: aixecar-se i anar a un lloc amb fotos.
Del catxondeo no se’n salva ni Déu
Maria the killer. Si la feu emprenyar, acabareu com els de darrera.
Però bueno, tampoc li tingueu por… la cunyada no és agressiva sempre. De vegades anima la festa, com a la foto de sota, on fa de majorette amb l’incens dels morts
Com us podeu imaginar, no totes les fotos que van tirar són així. No es pot ser injust. Deurien ser només un 85% del total. Conyes apart, en el blog ja hi havia entrades sobre Tokyo i Kyoto, i per no repetir fotos dels mateixos llocs, he penjat aquestes, "passant" de les clàssiques turístiques.
Aviat, les de la resta del viatge!
2 comentaris:
Xorx cabronet... ja penjare les teves fotos compromeses al meu blog ja... bueno, aixo sera quan tingui blog...
Calla tete que al final m'he comportat i no he posat el video del culet culet ;)
Publica un comentari a l'entrada