Comando G

Una altra dedicatòria a la generació dels 70, els nostres germans i altres dinosaures.

Comando G

科学忍者隊ガッチャマン, Kagaku Ninjatai Gatchaman

Doncs si, amics. És que algú ho dubtava?

Aquesta sèrie també era japonesa.

Any 1972

Episodis 105

Estudi Tatsunoko Production

Història i canvis respecte l’original

El nom original de la sèrie, creada per un japonès menjador de sushi, era ‘Gatchaman, l’esquadró ninja científic’ i tenia 105 episodis.

Al 1978, un productor americà menja hamburgueses compra els drets i la modifica al seu gust… em pregunto el perquè d’aquesta fòbia. Per què en aquell país mai s’importen les coses tal qual? Per què sempre s’ha de modificar, retocar o directament tornar a dirigir pel·lícules o sèries d’animació?

Amb el canvi d’amo, els 105 episodis queden retallats a 85. També s'eliminen escenes violentes o que no agraden i s'inclouen personatges inexistents, com per exemple el robot Zark, que dóna les ordres al grup (i que a la sèrie original no existia).

Posats a fer canvis, es canvia també l’escenari. El camp de batalla deixa de ser la Terra i passa a ser un planeta diferent a cada episodi.

A principi dels 80 va arribar a Espanya La batalla de los Planetas, la versió amariconitzada americanitzada, i dels 85 episodis se n’emeten 59. La sèrie va tenir un èxit immediat i fins i tot els Parchís, que s’acoplaven a tot lo que podien, en cantaven la cançó inicial.

Més tard, una nova companyia es va fer amb els drets i apa, tornar a començar: refer els episodis, canviar els noms dels personatges i variar l’argument al seu gust. Això si, aquesta vegada, la nova sèrie, Fuerza G és una mica més respectuosa amb l’original.

La sèrie original japonesa va tenir dues continuacions: Gatchaman II i Gatchaman Fighter, produïdes pel mateix estudi. Igual que va passar amb la primera, una companyia estrangera compra els drets a finals dels 90 i fon les dues sèries en una. Canvia el nom dels personatges, els enemics i talla tota la relació entre aquesta segona saga, coneguda a Espanya com a Comando Águila, i la primera.

Argument

Com els cinc dits de la mà, el Comando G li fot fava als dolents.

En aquest cas, els protagonistes eren cinc adolescents lluitant contra les forces malvades de l’univers.

El què ara podria semblar una parida fora de lloc, en el seu moment va tenir un èxit descomunal.

Recordarem la intro, però per una vegada, farem una excepció i no posarem la dels dibuixos. Avui, posarem el “videoclip” de Parchís, amb el que van guanyar un óscar a la millor coreografia. Brutal també els moviments esquizofrènics del noi de l’esquerra. De veritat que no té pèrdua. Malgasteu un parell de minuts de la vostra vida, si us plau.