Part II

I en aquesta segona entrega, parlarem de la situació del ric del nostre trio de protagonistes...

PART II. A TEXAS NOMÉS HI HA VAQUES I DEPRAVATS

El segon dels tres principals personatges d’aquesta estupenda i fabulosa historieta és en Walker, qui heretà el cognom del seu suposat pare, l’arxiconegut Texas Ranger (el de la cançó del ...y dime baby qué pasó).

En Johnny era el ric hereu de l’ empresa de caves Dubois, de gran fama i reconegut prestigi arreu del món mundial. Vivia envoltat de luxes, tals com la play 2, un harem i una caixa de Ferrero Rocher que no s’acabaven mai.

Mai li havia faltat de res, i tots els seus capritxos eren com ordres pel seu pobre pare, que a sobre de cornut, era un desgraciat (de gràcies no en tenia gaires el pobre). Era lleig, baixet, coix i si l’abecedari té 29 lletres, doncs ell només en pronunciava bé 15, cosa que feia que la gent no l’entengués quan parlava, i li posessin el sobrenom de ‘sabata-a-la-boca’.

En Johnny tenia costums estranyes -perquè negar-ho- i una d’elles, que no la més rara, era fer l’amor (o així ho deia ell) vestit de princesa amb una piloteta sado a la boca. Fins aquí cap problema, però és que la seva amant era una vaca a qui carinyosament anomenava Milka. Feia temps que el romanç durava i quan va donar el pas de presentar-la a casa seva, la va vestir, li va fer la pedicura i la va dur amb carrossa fins a les seves terres.

I quina fou la seva sorpresa quan al presentar la Milka al seu pare, veié que aquest no només la coneixia, sinó que també se l’estimava, i que li havia apodat carinyosament La vaca que ríe. I no tan sols això, sinó que aquest estava a punt de deixar la dona i anar-se’n amb ella.

Total, que el que havia de ser una agradable vetllada en família es va convertir en la matança del tocino. Lo que vull dir és que el fill acabà amb la vida del seu pare. Després, dolgut pel ressentiment, decidí dur a terme l’última voluntat del seu pare...

I aquí acaba el segon tram d’aquesta gran crònica murciana.

Popop escriu...

PART II “Part Bis-exual. De com el mon es va tornar boig”

Hi havia una vegada un tiu, una tia que abans era tiu, un anec de goma gegant que parlava i dos inspectors, un de groc i un de verd. I també els seus amics en comú: Un cyberdemonio, un vampiro chupa polles i un conill.

Vivien tots plegats An al mon, que era de color marron en akella epoca. Pero igualment hi havia totes les comoditats: castells del sado, pubs an al constructor, circs acuatics amb pallassets, Bibi’szz, i coses d’aquestes.

Pero un bon dia, un enemic cubic, que molts van creure que era un meteorit, pero no, era massaguéran per ser-ho, va entrar al mon, an al moment més inoportú.

Des d’akell dia, al mon li van sortir potes del cul i tots els habitants van començar a putejarse entre ells. Uns es tiraven spray antiviulació a la cara, altres es follaven a cabres, altres ficaven coses a la boca de la gent mentre dormien i d’altres s’escapaven de la poli per que no els hi pillessin els yogurs. I aixi, amics, es com el mon es va tornar boig.