Paranoia Agent

Per compensar el temps de silenci anímic, avui parlarem d’una obra mestra dels dibuixos animats.

L’agent Paranoia

(妄想代理人, Mōsō Dairinin)

Paranoia Agent és un dels dos millors animes per adults que he vist mai.

- Per què?

Per la seva originalitat, pel tempo, la temàtica, els personatges. Tot està brodat.

La troballa de la sèrie va ser totalment accidental. Tres anys enrere, en el període de metamorfosi d’australiapitecus a japopitecus, el 33 emitia un reportatge sobre ‘Paprika’. La pel·lícula em va semblar interessant i em vaig posar a buscar-la per internet. Infructuosament perquè era d’estrena i…

hòstia, espera, he dit internet. Què passarà ara? Vindrà la societat d’autors a tocar-me els pabrots? Em vetaran el bloc? Que us donin pel cul, lladres. Sobretot tu Ramonet, que pretens rascar-te els collons de per vida per una puta cançó decent que vas treure. Et penses que pots fer com el Rei i viure de renta per una sola acció? Ell almenys va portar la democràcia a Espanya. Tu treballa com tots, imbècil.

Tornem al tema que tocàvem, que sinó em puja la pressió i avui no m’he pres la pastilla...

Al no poder aconseguir Paprika, vaig buscar altres coses del mateix director. Així vaig topar amb Tokyo Godfathers, un llargmetratge molt, molt recomanable que corrobora una vegada més que algunes pel·lícules d’animació no tenen res a envejar a les d’actors reals.

Lo següent que veuria de Satoshi Kon seria Paranoia Agent, l’única sèrie d’animació que ha fet fins ara.

FITXA TÈCNICA

Director: Satoshi Kon

Episodis: 13

Any: 2004

No comentarem massa de què va l’argument per no treure-li la gràcia. És un d’aquells casos que com menys sapiguem, millor.

Els episodis són bastant independents l’un de l’altre, sobretot els primers, on l’únic que tenen en comú és la misteriosa figura d’un noi amb patins i un bat de beisbol que utilitza per fotre cebes al cap de la penya.

Alguns diran que Satoshi Kon és un autor alternatiu perquè a l’igual que freak són paraules cool aquests dies. No ens deixem arrastrar, no formem part del ramat i diem senzillament que és un autor bastant desconegut. És així pels temes que toca. A la seva obra en general i a Paranoia Agent en particular, Satoshi Kon parla de problemes presents a la societat japonesa. Gent amb gran pressió a la feina, suïcidis col·lectius, prostitució, bullying, etc. És doncs l’antítesi de sèries banals de gats que no tenen boca i fan ràbia (Hello Kitty) o que fan ràbia i viatgen en el temps (Doraemon).

Els japonesos semblen tenir al·lèrgia a criticar la seva “societat modèlica i perfecta que ha costat segles aconseguir” i probablement pel mateix motiu, la programació de la tele és una merda. Després d’una “dura” jornada laboral, la majoria preferirà relaxar-se mirant programes atonta-cervells d’humor borderline. Però bé, d’aquesta acceptació robòtica ja en parlarem un altre dia.

Curiositat 1

En principi no hi havia cap intenció de fer Paranoia Agent.

A Satoshi Kon li sabia greu tenir tant de material desaprofitat de pel·lícules anteriors. Així que un dia es posa a revisar-lo, en recicla una part, aporta idees noves i crea aquesta gran sèrie. I menys mal que ho va fer. Lluny de ser les sobres, el material és, insistim una vegada més, una obra mestra de l’animació.

Curiositat 2

L’autor és de Kushiro, aquella ciutat on l’estiu són dos dies de primavera i l’hivern, quatre mesos sota zero. Parlem d’aquell lloc tant fred on els pingüins passen de viure i on els canetencs despistats passem un any de la nostra vida. Però dels errors s’aprèn i ‘pongo a Dios por testigo que jamás volveré a pisar Almohadi-ro’.

Per casualitats de la vida l’autor és d’allà.

I no, amic curiós, mai vam coincidir en un karaoke, bar de sushi o banyant-nos en pilotes en un onsen.

Acabem amb la genial (i poc habitual) obertura que té la sèrie