Beppu

VACANCES, DIA 5

14 d’agost de 2008

El tercer destí de les vacances i l’última etapa del tour a Kyushu fou Beppu, ciutat situada al nord-est de l’illa.

Mapa de Kyushu

Mapa de la ciutat de Beppu

Beppu es troba en una zona repleta de termes volcàniques. Aquesta característica l’ha fet convertir-se en el centre balneari número 1 de Japó. És exagerada la quantitat de centres termals que hi arriba a haver. La ciutat està plena de xemeneies fumejant.

Més que pels balnearis, el què ens va fer anar a Beppu van ser els seus Jigoku (inferns). N’hi ha un total de vuit, i contenen fangs bullint, guèisers, o pous d’aigua calenta de diferents colors a causa dels minerals del terra.

La calor que hi feia a mig agost era èpica. La suada que hi vam fotre, també. A ple Sol, ni ventalls ni res de res. A suar com tocinets.

Vam començar el tour infernal per l’ Umi Jigoku (infern del mar).

Els més avispats (i els que no també) hauran endevinat que el nom l’agafa per la tonalitat blavosa de l’aigua. El pou es va formar després d’una erupció volcànica i té 200 m. de profunditat.

Al mateix recinte, hi havia un pou amb aigua vermella

Al costat hi ha Oniishi Bozu Jigoku (infern del cap pelat d’Oniishi)

Oixx carinyo. Això fa més pudor que els teus pets.

Agafa el nom de les bombolles que es fan en el fang (que “s’assemblen” a la calva d’un monjo) i del nom del lloc, Oniishi.

A dos minuts a peu hi ha el Yama Jigoku (infern de la muntanya)

Apart de la bassa amb fang bullint de l’entrada, aquest no era un pou sinó unes roques que desprenien una miqueeeta de vapor.

La següent aturada fou a Kamado Jigoku (la caldera de l’infern).

Només entrar et trobes una enorme i horrible figura d’un dimoni cuinant. Horrible per lo lletja que era. Quin mal gust qui la va triar. De fet, calia posar-la?

Dins hi havia sis “fogons” (llegeixi’s pous) que el dimoni utilitza per cuinar.

Per tapar l’expedient, a l’entrada del cinquè infern, Oniiyama Jigoku (infern del monstre de la muntanya) hi havia aquest petit pou de fang bullint.

La resta era una granja de cocodrils.

Quina bèstia tant horrible i fascinant a la vegada. D’aparença prehistòrica i amb la quietud d’una roca, sembla que dormin els malparits. Ara, més val no acostar-s’hi a comprovar-ho.

El sisè infern fou Shiraike Jigoku (infern del pou blanc), que agafa el nom del color que els minerals de terra donen a l’aigua.

Aturada per dinar, descans de Sol i recuperar forces menjant una miqueta.

A uns 2 ó 3 km d’aquests sis inferns, n’hi ha dos més.

El primer és Chinoike Jigoku (l’infern de la sang), el més fotografiat.

Chinoike Jigoku és un altre estanc d’aigües vermelles. El color l’agafa del fang de sota i la temperatura de l’aigua és de 78°C!

L’últim del tour fou el Tatsumaki Jigoku (infern tornado).

Amb el mateix nom que la patada de l’Street Fighter, aquest no era un pou amb aigua bullint sinó un guèiser. Cada 30 minuts aprox, el magma que corre per sota fa que sorti un xorro d’aigua cap amunt.

Ja que comentem el tema, algú creu que en Ryu o en Ken deien ‘Tatsumaku senpuu kyaku?’ Jo no. A mi em sonava a ‘Profection prograt’. Vosaltres?

Tornant a les vacances, si sou aficionats als balnearis, a Beppu trobareu les últimes tecnologies. Tot lo imaginable i inimaginable hi té cabuda.

Si no, amb un dia en teniu de sobres per visitar la ciutat. La visita als inferns comporta mig dia aproximadament.

I per acabar de completar el dia, en David tenia la ceba d’anar a un Pachinko, una sala d’escurabutxaques (o com diria l’Evarist, perras que tragan) japoneses. En comptes de calers (perquè és il·legal), les màquines funcionen amb boletes, que prèviament has bescanviat pels teus yens.

Has de fer rodar una maneta i fer caure les boles per un lloc determinat. És com una mena de pinball però sense les pales. Les boles van rebotant seguint un recorregut.

Si ho fas bé, guanyes boletes, que després tornes a bescanviar per yens. Feta la llei feta la trampa.

Cada màquina funciona diferent i vam estar més temps voltant per decidir a quina jugar i que l’home ens expliqués com anava, que lo que en David s’hi va passar jugant.

Les sales de pachinko estan carregades de fum i la musiqueta mecànica de les màquines a tot drap és un autèntic mal de cap. Això si que fou un infern i no el tour que havíem fet abans.