2008-09-06

Conan, el noi del futur

Conan, el noi del futur

未来少年コナン(mirai shounen Konan)

Aquesta és una sèrie que probablement, la majoria de vosaltres hagi oblidat. O potser ni tant se val l’hagueu vist mai. Ara, això no treu lo boníssima que era.


Fitxa tècnica

Autor: Hayao Miyazaki

Episodis: 26

Any: 1978


Sobre l’autor

La sèrie és de Hayao Miyazaki, anomenat pels americans com el ‘Walt Disney japonès’ (…)

Nosaltres no li donarem noms xorres. Millor apreciem la seva obra i ens deixem estar de tonteries.


Conan, el noi del futur (mirai shounen Konan) va ser la primera obra de Miyazaki i li va donar crèdit per continuar la seva carrera com a productor / director d’anime. A dia d’avui, és probablement el director d’animació japonès més famós.

En aquesta sèrie/debut ja hi veurem molts elements característics a les obres de Miyazaki: el missatge, la naturalesa, un nen i una nena, vilans que es tornen bons, etc.

Conan, el noi del futur està inspirat en el llibre ‘La marea increïble d’Alexander Key (1970).


Argument

Any 2008. Esclata la IIIa guerra mundial.

Malgrat els avisos dels científics sobre les catastròfiques conseqüències del seu ús, dues grans nacions utilitzen armes magnètiques (molt pitjor que les nuclears) i fan que es torci l’eix de la Terra. Terratrèmols i tsunamis destrueixen la civilització.


20 anys després del desastre, pocs són els supervivents. Entre aquests hi ha els causants de la destrucció, qui encara intenten manar el món (o més aviat el què en queda).

Conan és l’únic supervivent en una illa junt al seu avi. Un dia, arriba la Lana, qui més tard serà segrestada per Indústria (els dolents). L’avi la palma i seguint el seu últim desig, Conan decideix rescatar la Lana. De camí, s’anirà trobant amb altra gent i es farà amic d’en Jimsy, un nen trival, golafre i antisocial que es convertirà en el seu inseparable company d’aventures.

Com totes les obres de Miyazaki, no serà una sèrie xorra de bofetades sinó que tindrà un rerefons i intentarà que els nens n’aprenguin quelcom.

Tot i estar ambientat en un futut futur (un món post-apocalíptic) són uns dibuixos per nens i estan plens de gags, parides i moments divertits.


Els personatges eren emblemàtics, començant per en Conan, el protagonista i heroi bo amb superpoders i una força als dits dels peus increïble. O la Lana, l’heroïna que no es xuta, sempre preocupada per la natura. En Jimsy, ja peculiar de per si, té un porquet com a mascota.

Fins i tot algun dels dolents es feia agafar carinyo. Era el cas del capità Deis, la part còmica de la sèrie. Tot el contrari que la ¿tinent? Monsley, una zorra a qui de petit odiava a mort. Era igual com evolucionés al llarg de la sèrie. L’odiava.


Foto de família

Si us han agradat les pelis de Miyazaki (La princesa Mononoke, El viaje de Chihiro, Lupin, Porco Rosso, etc), aquesta sèrie és un imprescindible.

Per a mi, Conan és molt més recomanable que Bola de Drac, per exemple.


Anem a recordar la història i la cançó inicial:


I flipa la de coses que et trobes per internet i més concretament per aquest forat negre en el temps que es diu youtube…

Un exemple, la cançó del final tocada en shamisen, un instrument tradicional japonès de tres cordes.


El paio es diu Kevin Kmetz, és americà i toca en un grup que es diu God of Shamisen.

Si aneu al Youtube, trobareu versions d’altres animes famosos (Arale, Doraemon, …) i inclús Star Wars, Mozart, etc. Increïble! Segons la vikipèdia, l’home ha estat el primer no japonès en guanyar el prestigiós premi Daijo Kazuo.

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Osti Xorx... ets molt gran!

Aquesta serie m'encantava i ni me'n recordava d'ella... potser va ser una de les primeres, no?

Felicitats, altre cop, pel blog.

Choldi-san ha dit...

Diria que es de les primeres series d'animacio japonesa que va emetre TV3.
Quins records, eh? Que joves, tendres i innocents erem!

Anònim ha dit...

Ja se que es moooolt antic, que som al 2016 (!!!!) i el post es del 2008 (sense III Guerra Mundial, afortunadament), però no me'n puc estar de comentar: aquesta es la meva sèrie d'anime preferida.

Dius que molts l'hauran oblidat, o que no l'hauran vist mai... i m'has fet recordar quan era petita i no entenia de cap de les maneres perquè aquesta sèrie tan bona no era més popular... no ho podia entendre, de debò!

"Si la sèrie es genial!", "Per què no està de moda?" "Per què es com si no existís?", "Per què gairebé ningú en parla, al cole?", quin trauma que tenia... A mi em tornava boja, recordo quan feien només un capítol a la setmana, els dissabtes al matí al Super 3, cap a les onze o quarts de dotze (me'n recordo força, eh? malgrat el temps que ha passat) i jo tota impacient esperant l'hora per veure el capítol! Mare meva... l'opening, l'ending amb aquell camí tan llarg, les habilitats d'en Conan, el coratge de la Lana (gran personatge), les escenes d'acció, la gavina Teki, Industria, l'Illa Perduda, Hight Harbour, ....

Totalment d'acord quan dius que es més recomanable que Bola de Drac, hehehe, això tampoc ho podia entendre, per què tanta febre amb Bola de Drac i tanta indiferència amb Conan? Injust, totalment injust. Es el que tenen les modes... I ara, que han passat els anys, buscant per internet veus com la gent realment valorava la sèrie, que potser no hi va haver un boom ni una "Conanmanía" però que si, que Conan tenia i té molts fans.

Conan FOREVER !!!

Gràcies pel post !!!!

Choldisan ha dit...

Ostres. Gràcies pel comentari. Ja ni recordava el bloc.
M'alegro que serveixi per recordar bons moments a algú.