El viaje de Choldi: Sumo

SUMO

相撲,

El sumo és un esport tradicional japonès, les regles del qual són ben senzilles:

El primer rikishi (lluitador) que toqui el terra amb qualsevol part del cos (amb l’excepció dels peus) perd el combat.
El lluitador que primer toqui l’exterior del dohyo (ring) és eliminat.
El lluitador que realitzi un kinjite (tècniques / moviments prohibits) queda eliminat.
Si el lluitador perd el mawashi (la vestimenta) perd el combat (i la vergonya).

El ring està alçat uns 40-60 cm. del terra i la seva superfície és de sorra i argila. El cercle té un diàmetre d’uns 4,5 m. i està delimitat per una soga d’arròs. Dintre el ring, hi ha dues marques al terra que indiquen la posició inicial dels dos lluitadors.

Una de les característiques dels lluitadors de sumo és el seu tamany. Són moles humanes però alhora són bastant àgils. Tot i el que tamany importa, no ho és tot. Dos exemples d’agilitat són els actuals yokozuna (grans campions), els mongols Asashoryu (esquerra) i Hakuho (dreta).

No us avorriré amb els origens del sumo però es diu que té entre 2000 i 2500 anys d’antiguitat.

Tot i que de manera professional només a Japó, el sumo també es practica en altres països. Ara mateix, hi ha bastants lluitadors no-japonesos en les divisions superiors.

Tot i que el combat en sí acostuma a durar pocs segons, està precedit per un ritual bastant llarg.

- I què m’ha picat per parlar de sumo de cop i volta?

Perquè al Juliol va haver-hi el torneig de Nagoya. Un amic tenia entrades però al final va haver d'anar a treballar. Afortunadament jo no, i vaig anar-hi anar en lloc seu. Mal d’uns, bé d’altres.

Hi ha sis torneigs de sumo l’any, tres a Tokyo, i un a Osaka, Nagoya i Fukuoka.

El torneig dura dues setmanes i cada lluitador de la categoria superior té un combat al dia. Al dia 15, qui tingui el millor registre de victòries-derrotes, es fa amb el títol del torneig. Si dos lluitadors tenen el mateix número de victòries, es celebra un combat de desempat.

El torneig de Nagoya se’l va endur Hakuho amb un balanç perfecte (15-0). L’única “decepció” va ser que l’altre yokozuna, el polèmic Asashoryu estava lesionat i no el vaig poder veure en acció.

El show comença de bon matí amb categories inferiors, juvenils i parides vàries, com ara un exèrcit de nens lluitant a la vegada contra un lluitador de sumo. El sumo és un esport que segueix una estructura jeràrquica, i els últims a lluitar són els de divisió superior. Dintre aquest grup, també hi ha rànkings, i els últims combats del dia seran els dels yokozuna.

Els lluitadors de divisió superior, fent part de la cerimònia.

Quan acaben, surt el yokozuna. En aquest cas, el mongol Hakuho.

Els lluitadors es canvien el mawashi al vestuari i s’asseuen al costat del ring dos combats abans del seu.

Els rituals previs al combat són llargs i comprenen alguns ritus shinto per expulsar mals esperits (com el cop de peu a terra i el fet de tirar sal per purificar el ring) i altres que provenen de l’antiguitat, com per exemple ensenyar les mans per demostrar que van desarmats.