Dormir al tren

Pyocotan és un home de recursos que passarà a la història per haver creat Noriko-san.

Ell mateix, fent de conillet d’índies amb el seu invent

Noriko-san no és només un antifaç per dormir. A part d’evitar que la llum pertorbi el nostre son, aquest antifaç d’última generació porta incorporada una pantalla on diu l’estació que vols baixar.

Si senyor, agenollem-nos davant tal genialitat.

Quants cops de cap hem arribat a fer al tren? I quantes vegades ens hem despertat i amb els ulls mig tancats hem intentat desxifrar si ens havíem saltat la parada o no?

Ara ja no cal que ens preocupem més. Gràcies a Noriko-san (i a algun amable passatger) podrem fer una bona becaina sense preocupar-nos.

- La teoria està molt bé però i la pràctica?

Doncs Pyocotan se’n va anar a provar-ho a Tokyo i en un metro molt concorregut absolutament ningú el va avisar que havia de baixar.

A part de la seva demostrada inutilitat, l’invent és car; el preu ronda els 20.000 ¥ (uns 120 €).

Posats a buscar-hi utilitats, només n’he pogut trobar dues:

1- Auto-humiliació solidària.

Estar disposat a fer el ridícul i que la gent se n’enfoti de tu pel sol fet d’amenitzar el trajecte als usuaris de tren.

2- Finalitat lucrativa.

Fins ara sempre havia existit la incògnita de si quan algú es despertava de cop i baixava del tren era perquè realment era la seva parada o perquè se l’havia saltat. Gràcies a Pyocotan aquest dubte deixarà d’existir.

De tot se’n pot treure negoci i si hi ha gent que aposta calers amb travesses o partides de póker, perquè no apostar si el friki de torn es saltarà la seva estació o es despertarà a temps?

En fi, us deixo amb el vídeo del seu primer intent (fracàs total)