Kobe i Himeji

VACANCES DIA 8

16 d’agost de 2008

A l’última etapa del viatge, ja de tornada cap a Nagoya, vam fer aturada a les ciutats de Himeji i Kobe.

El castell de Himeji està considerat per alguns com el més maco del país.

Un vell savi japonès explica que tot va començar amb la construcció d’un fort al s.XIV. Aquest va anar sent reformat i ampliat gairebé cada cop que un clan passava a governar la regió. El castell adquirí la seva forma definitiva a principis del s. XVII.

La gran majoria de castells japonesos són reconstruccions de després de la guerra. El de Himeji però, és l’original i només ha patit algunes reparacions parcials.

La ciutat no va tenir tanta sort i aquesta sí que va quedar arrasada pels bombardeigs americans. És per tant gairebé un miracle que aquest castell gegant quedés intacte. L’altre motiu perquè es conservi tant bé és que no fou mai atacat. Potser les seves dimensions treien la idea del cap a qualsevol hipotètic invasor.

La torre de l’homenatge, amb la tradicional forma de 5 teulades i 6 pisos

El recinte és enorme i laberíntic. Menys mal que hi ha fletxes senyalitzant el camí perquè n’hi ha per perdre’t, palmar-la i acabar-te convertint en un esquelet que la gent probablement cregui una part del decorat.

A part d’un futimé de zones emmurallades, el recinte té també unes quantes edificacions, com ara l’estança per les dones (=amants) i un edifici on fer-se l’harakiri o el seppuku (=suïcidar-se en cristià).

Acabada la visita al castell, vam marxar a Kobe, una ciutat moderna, de poc interès històric però on val la pena passar-hi un dia.

Mapa de Kobe

El port de Kobe ha estat important des de varis segles enrere. Va ser un dels primers a obrir-se al comerç exterior, tant de mercaderies com de persones.

Això fa que fos i sigui una de les ciutats més cosmopolites del país.

La torre del port i el museu marítim

Vista de la badia d’Osaka des del mont Rokko

De Kobe n’és famosa la vedella. És de primeríssima qualitat i un bistec ronda els 60 EUR.

L’excusa El motiu perquè et clavin aquesta burrada és que hi ha gent que es dedica “només” a fer massatges a les vaques. Diuen que així el greix queda uniformement repartit.

Que mono deu ser un nen explicant a escola l’ofici del seu pare.

Tot i que la curiositat ens picava, el raciocini i la tacanyeria catalana van poder més i vam optar per sopar a Nankin-machi, el barri xinès, on per una quarta part menges quatre vegades més.

La nòvia marxava l’endemà, i per tant, tocava retiro a l’hotel.

Japó és un país de contrasts, i et trobes des de luxe extrem a un cutrerio saltxitxero de collons. Un exemple n’era aquest hotel: un hotel tronat, amb marques de burilla (de cigarro) a la moqueta, olors rancis, un lavabo graciós (per dir-ho de manera fina) i un massatjador de colls!

Anava per trucar a l’altra habitació i veig una cosa amb forma de vibrador al costat del telèfon. Si no hagués vist Sex and the city (Sexo en Nueva York) hagués sortit d’allà convençut que allò era un vibrador. I és que només tocar-lo -sí amics, la curiosidá mató ar gato- m’hi vaig quedar enganxat i vaig haver de remullar la mà en una dissolució d’aigua calenta, sabó i àcid clorhídric. No vull ni pensar per on se l’havien passat els anteriors clients/clientes.

Aquest és el el port a plena llum del dia

Com us agrada més? De nit o de dia?

Al 1995 un terratrèmol va devastar Kobe. Més de 5000 persones van perdre-hi la vida i mils d’edificis van quedar destruïts.

10 anys després, la ciutat s’ha refet completament i un dels únics signes que recorda el sisme són aquestes faroles, deixades tal i com van quedar després de la sacsejada.

Parc Meriken

Japó és un país preparat pels terratrèmols i és que n’hi ha gairebé a diari, tot i que no de gaire magnitud. Ara bé, cada 2-5 anys n’hi ha un de molt potent que a part de resar un pare nostre a veure si el de dalt t'escolta, poca cosa s’hi pot fer.

Si us pica la curiositat, aquí hi ha un mapa de Japó on marca l’hora, centre i intensitat de cada terratrèmol.

http://www.jma.go.jp/en/quake/

I colorín colorado les vacances s'han acabado