Flipa amb la de coses que et pots trobar en aquest país!
I més en un tot a 100 japonès, un bazar ple de coses d’utilitat més que dubtable.
L’última adquisició ha estat un calendari de merda, no en to despreciatiu sinó en el més literal sentit defecatiu.
Junt amb els mesos venen adhesius amb caques d’Arale.
El funcionament és ben senzill: el dia que cagues, enganxes una merda al calendari.
No sé si té una utilitat real però aquest mes m’he entretingut a comptar el número de cops que vaig cagar.
Llegenda
: 4 cagarades (+hemorroides i fístula anal)
Calendari ple
Recompte del mes d'octubre
Dies cagats: 18
Dies no cagats: 13
Número de merdes: 28
Mitjana: 0,903 merdes/dia
* En el recompte no s’ha tingut en compte el color, textura o tamany de la cagada. Cagallons, merdes de menjar mexicà o San Bernardos s’han comptabilitzat de la mateixa manera.
Us sembla molt o poc?
I vosaltres, heu contat mai el número de defecacions/mes?
Un altre apunt escatològic sorprenent sobre Japó
Sabíeu que tothom qui treballa en un lloc on es manipulin aliments (bar, restaurant, etc) ha de portar els seus excrements a analitzar? Els donen una bossa de plàstic on dipositar la merda, i més tard un metge alegrement l’analitzarà.
Menys mal que no m’ha donat per ser cambrer perquè poques coses pitjors deu haver que aguantar una bossa de plàstic mentre cagues. M’imagino que ho faran drets, no?
I què passa amb el relax post cagada? No existeix! En comptes de quedar-te assentat respirant fons (amb la boca, clar) has de comprovar que no t’hagi fallat la punteria i després fer-li un nus a la bosseta.
Per no parlar de l’ofici d’analitzador de merdes, que suposo que ha d’estar molt ben pagat.
Especificaran els analistes la seva experiència laboral en el currículum o ho camuflaran tipus ‘dos anys d’anàlisi de residus a l’hospital Baix Ventre’?
Lo dit, que soprenent que és Japó a ulls d’un occidental.
2 comentaris:
Me fet un fard de riure amb el calendari de les cagarades... potser si que aquest és el teu païs...
Vaig estar a punt de baixar-vos-en per vacances, pero al final em vaig decantar pels condons de cavall...
la vida esta plena de decisions dificils.
Publica un comentari a l'entrada