Anem a repescar una excursió, o més ben dit, un intent d’excursió de fa un parell de mesos.
El plan era anar al mont Fuji. No a escalar-lo perquè ja era massa tard, sinó a voltar Fuji-go-ko, els llacs que hi ha a la base.
Havíem programat llogar unes bicis, una amb vibrador i una sense sillín, i voltar els cinc llacs. Malauradament, el clima no va acompanyar i va ploure tots els dies. Tot i tenir-la ben a prop, a penes vam poder veure la muntanya més sagrada dels japonesos.
De fet no és que tinguéssim mala sort sinó que és una zona que acostuma a estar emboirada. Les fotos típiques del mont Fuji amb el contorn clar i un cel radiant no en són la norma sinó l’excepció.
L’excursió m’havia creat unes expectatives bastant altes, però la veritat és que en vaig sortir molt decepcionat. No pel fet del temps perquè poc s’hi pot fer, però sí pels llacs en si. El turisme els ha massacrat de mala manera. Les vores dels llacs estan minades d’hotels, restaurants i etc. Sense pietat.
I dintre l’aigua hi ha un festival de patinets, barquetes i barcasses. En lloc d’un paratge idíl·lic de muntanya on anar a relaxar-se, et trobes amb un macro-resort ple de cotxes, famílies i soroll.
Agafar la bici plovent no mola, així que vam passar al plan B: voltar tres dels llacs en autobús. Al voltant d’un d’ells, el Kawaguchi-ko, hi ha vàries coses a fer. Dues de les que vam fer van ser visitar Iyashi no sato nenba i Saiko Koumori Ana.
Iyashi no sato nenba és un poblat d’una vintena de casetes de fusta des d’on hi ha una bonica vista del mont Fuji. En dies clars s'entén.
Aquesta és la millor foto que vam poder treure del mont Fuji en un cap de setmana! La muntanya és aquella coseta que treu una mica el cap entre els núvols.
Compareu lo que ens havien venut i lo que ens vam trobar.
Saiko koumori ana és una cova en teoria habitada per rap-penats. Però on no en veus ni un.
A l’entrada et donen un casc perquè no et facis la clenxa amb el sostre. I menys mal perquè amb la d'hòsties que m'hi vaig fotre, m’hi hagués pogut deixar el crani. Hi ha punts on el pas no té de més de
El vampiro con picha dins i fora de la bat-cova
La japonesada que té delicte…
A l’entrada/sortida de la cova hi ha un museu on exposen fotos de rap-penats. Fins aquí tot bé. Ara, passem a la següent sala i ens trobem amb pòsters d'en Batman. La mare que els va parir. A sobre, no un Batman qualsevol, sinó el putu Batman cutre dels 80 de TV3. Ho sento, no hi ha documentació gràfica; haureu de confiar en la meva paraula. Em vaig negar a tirar una foto i malgastar 2mb dedicables a material pornogràfic.
Prop d’allà hi ha ‘el bosc del suïcidi’. És un bosc molt tupit on allunyar-se del camí principal és gairebé sinònim de perdre’s i acabar-la palmant. Fa temps que ha sorgit una moda: venir a suïcidar-se a aquest bosc. Cadascú fa el que vol amb la seva vida -faltaria més- però si el que vols és palmar-la, per què no fer-ho d’una manera més ràpida? O per què no agafar un coma etílic de puta mare?
Resumint,
Mont Fuji 1 - Jordi 0
... però encara falta el partit de tornada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada