2008-11-16

Marco

Continuem rememorant l’època de bolquers amb una altra de les sèries mítiques, mítiques.

Avui li toca a la versió masculina de la Heidi. Són aquells dibuixos del nen yonki que estava tot el dia amb el mono sobre. No és un altre que el gran


Marco

母をたずねて三千里, (Haha wo tazunete sanzenri)

Any 1976

Episodis 52

Director Isao Takahata


* El títol original significa 3000 milles en busca de la mare.

** La sèrie està basada en una història curta dintre la novel·la Cuore, d’Edmondo de Amicis.


Com tots recordarem, Marco és un noiet genovès que travessa el charco en busca de sa mare. Aquesta s’havia vist obligada a deixar els seus dos fills i el seu marit a Itàlia i buscar fortuna a Argentina.

Amb un fill tant pesat, no a l’Argentina, a l’Antàrtida o a Kushiro m’hagués anat jo, a veure si tenia collons de seguir-me allà.


El primer any que passa fora tot va “bé” però de cop, deixen de rebre les cartes que periòdicament envia la mare. Per agreujar-ho, a l’última d’elles deia que tenia problemes de salut.

Aquest és bàsicament el començament de la sèrie, quan en Marco decideix anar-se'n a buscar a sa mare.


Moltes bromes cruels s’han fet del pobre mosso. Ànimes sense compassió utilitzaven expressions del tipus ‘vas més perdut que en Marco el dia del pare’ que no mostraven sinó la ignorància del pallasso que les deia. Perquè el pare estava tranquil·lament a casa seva jartant-se a vi (creia haver matat dos ocells d’un tret).


Marco és la història d’una búsqueda, un viatge ple d’aventures, però alhora també un dramon de collons. El noi i el mono amb nom de pegamento s’enfrontaran a mil-i-una adversitats. Al final troben a la mare, que està a punt d’espitxar-la però que es posa tant contenta de veure el seu retonyo, que han de canviar els llençols i passar el motxo. Després s’acaba recuperant i tots feliços mengen perdissos.



Primer refrescarem la lletra de la cançó perquè així pugueu cantar a pulmó el vídeo d’inici


En un pueblo italiano,

al pie de las montañas

vive nuestro amigo Marco

en una humilde morada.

Se levanta muy temprano,

para ayudar

a su buena mamá.

Pero un día la tristeza

llega hasta su corazón.

Mamá tiene que partir

cruzando el mar a otro país.

No te vayas mamá

no te alejes de mí,

adiós mamá

pensaré mucho en ti

no te olvides mamá

que aquí tienes tu hogar,

si no vuelves pronto iré

a buscarte dónde estés

no me importa donde vayas

te encontraré.