Aquests dies els Reis d’Espanya han vingut a Japó.
I a mi què collons m’importa?
Trobo més útil el rol d’en Nacho Vidal (algú amb qui la gent es fa palles) que el del Rei (hi haurà algun raret que es corri veient-lo?).
L’ambaixada espanyola a Tokyo em va enviar una invitació per anar a rebre’l. Si mireu aquest article, us podeu imaginar l’ús que en vaig fer d’aquell paper el dia 19.
L’excusa de les vacances crec que ha estat inaugurar un parell de nous centres de l’Institut Cervantes, on s’ensenya castellà i català.
Ses majestats (no les meves) han estat rebudes per l’emperador de Japó, el primer ministre i altres pobrets de mi de la societat japonesa.
El Rei i senyora rebuts per l’Emperador i senyora
S’han desplaçat d’una ciutat a l’altra amb el tren imperial, un tren altament blindat (i pagat pels contribuents) que entorpeix el servei de la resta de trens, utilitzats pels contribuents. L’emperador japonès diu que no l’utilitza gaire perquè és una molèstia pel poble. Quin home més considerat tu!
I els calers malgastats en la seva persona? No són una molèstia també?
Imatge del tren imperial amb el crisantem (símbol de la reialesa japonesa) i les banderes dels dos països
Personalment, no tinc res en contra del rei d’Espanya. Al revés, si analitzo la seva persona, podria dir que fins i tot em cau bé. És un tiu campetxà i li hem d’agraïr el seu paper a la transició i en els primers anys de democràcia.
Ara bé, em sembla totalment retrògrad que a s. XXI encara existeixi una figura com aquesta. Algun dia espero poder explicar als vostres néts que en el nostre temps hi havia reis, que no eren com en els contes de fades, i que l’únic que feien ell i la seva família era anar de vacances i follar com conills. Mentretant, la resta del país intentava tenir el luxe de permetre’s criar un fill i arribar a final de mes.
Fins quan haurem d’estar pagant aquests paràsits del mundo antiguo? És que no pensen abdicar mai?
Jo no em sento representat per algú que no sap què és treballar, algú que no es preocupa per no perdre la feina, algú qui només es rodeja de llepaculs i que no té ni puta idea de com està el món. Collons!
I l’altra, la seva concubina. Aquesta, a més de ser una figura del segle XVI també en conserva la mentalitat. La seva opinió sobre alguns temes, com ara la religió i els matrimonis gays, té delicte. Em pregunto que farà si algun dels seus 25 néts és ateu o homosexual. Si és els dos alhora, el deshereta, segur.
També estic segur que d’aquí un mes tindré la mateixa rebuda a Barna. Després de 20 hores de vol, em trobaré amb un amable funcionari qui amb un alegre somriure em demanarà el passaport.
Conèixer la delicadesa amb que seran tractades les maletes em tranquil·litza. Segur que els calçotets no quedaran empapats de sake.
És més, arribant, podré gaudir dels serveis de
Millor deixem-ho que enfadar-se fa pujar la pressió. Anem a relaxar-nos una mica amb un acudit dels clàssics.
En eso que va el príncipe i li diu al rey.
-Papá papá, soy gay.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada