Crisi global

Estats Units, el país fins ara econòmicament capdavanter ha patit una crisi que, en major o menor grau, ens afecta a tots. Japó també se n’ha vist perjudicat.

A part de molts inversors japonesos qui s’han vist directament afectats pels subprimes, l’economia del país també s’ha vist afectada d’altres maneres.

Tots els països depenen de l’economia americana però és que Japó en depèn molt. Els Estats Units són el seu client número u. Això ha fet que per conveniència econòmica, molts cops la política nipona es posicioni “de banda” americana. Ara, aquest posicionament passa factura.

De moment, és una cosa que afecta als grans empresaris però és només qüestió de temps que arribi al ciutadà d’a peu.

Una de les conseqüències d’aquesta crisi global s’ha notat en les exportacions, de les quals Japó depèn totalment. Toyota, l’empresa automobilística número u, ha previst que els seus guanys passin de 1600 milions de yens a 600. És a dir, una reducció de beneficis de gairebé un 30%. El mateix passa amb altres companyies, Sony, Panasonic, etc.

Un altre factor agravant ha estat la pujada del yen. El fet que la divisa pugi de preu fa que als compradors estrangers els resulti més car qualsevol producte provinent d’aquest país.

Gràfic del canvi del dòlar americà a yens. En un any, el dòlar ha caigut de 111 yens a 95.

Gràfic del canvi d’euro a yen. La caiguda ha estat inclús més forta. Un any enrere, amb un euro tenies 160 yens. Ara, en tens 116.

Per altra banda, Japó és un país que depèn totalment dels altres. El país només s’autoabasteix en un 40% de matèries primes, d’agricultura. El govern no ha estat mai gaire proteccionista en aquest sentit i per mi, és un greu error. Un país ha de ser-ho. Un país ha de preocupar-se de ser capaç d’autoabastir-se, especialment quan van mal dades.

L’última vegada que Japó va patir una recessió econòmica va durar 10 anys, del 1992 al 2002, i va ser per una bombolla immobiliària. Us sona?

Va costar sortir-ne i no estava previst que hi hagués una altra recessió fins d’aquí bastant temps. Però la crisi global també ha afectat aquí.

És difícil imaginar-se les conseqüències d’aquesta crisi històrica.

Intentant fer una lectura positiva, espero que això serveixi d’escarment a uns i altres. S’han fet molts disbarats i en comptes de diner real, s’ha jugat amb especulacions, diner fictici, i el món no és el joc del Monopoly. La bombolla havia d’explotar en algun moment i aquest moment ha estat ara. Espero que aprenguem d’aquests errors. El que sí em preocupa és que vivim en un món capitalista i sense escrúpols on la pasta ho és tot. I molt em temo que la cosa no quedi en una “mera” crisi econòmica. Lluny de posar-nos tots a una, faltarà veure si els països es preocuparan només d’ells mateixos, portant a un deteriorament de les relacions internacionals.

Va dir el profeta a 1 de decembre de 2008