Mazinger Z

Si fins fa poc recordàvem els dibuixos de quan tot just començàvem a caminar, avui retrocedirem encara una mica més: els temps de passar-nos el dia amorrats al mugró de la mare.

Avui doncs va dedicat a la infància dels nostres germans grans, aquells maltractadors que ens pegaven, trencaven les nostres joguines i es fotien els nostres talls de jabugo.

Mazinger Z

マジンガーZ, (majingā zetto)

Creador Go Nagai

Any 1972

Manga Recopilat en 4 volums

Anime 92 episodis

Com en molts altres casos, Mazinger Z va començar sent un còmic. Tingué èxit i en feren els dibuixos animats.

Mazinger Z és un dels precursors del mecha, un subgènere dintre de l’anime/manga on la temàtica són robots gegants controlats per persones.

Argument

Dos científics, l’alemany doctor Infern i el japonès Kabuto s’aventuren en una expedició arqueològica. En comptes de trobar bolets, rovellons o amanites muscàries, troben les restes d’una antiga civilització que era capaç de crear robots gegants.

El doctor Infern els vol utilitzar per governar el món i intenta convèncer al seu colega. Aquest però, s’hi oposa totalment i els dos es converteixen en enemics acèrrims.

El pervers científic mata a tota l’expedició. O això creu, perquè el doctor Kabuto aconsegueix sobreviure i torna a Japó. Als peus del mont Fuji descobrirà un nou metall, el japanium, del qual en fa l’al·leació Z i construirà en Mazinger.

- Seeee. Prepara’t bastard. Te la fotré doblegada! –diuen els veïns del laboratori que es sentia.

Però un dia l’home l’espitxa, explicant moments abans de la seva mort l’existència del robot gegant al seu nét Koji.

Al principi el noi tindrà un dilema. Ell és jove i no sap si fer-lo servir per a benefici propi o pel de l’humanitat. Té el seu moment de dubte però està clar què acabarà fent, no?

Al llarg de la sèrie apareixen altres robots i personatges, com per exemple, l’Afrodita A i la seva pilot Sayaka.

Com passa a varis animes japonesos, s’entreveu una història d’amor entre els protagonistes però mai s’acaba de concretar.

Una de les novetats de Mazinger va ser que hi hagués una protagonista femenina. Avui ens sembla de lo més normal però en el 1974 no ho era. Encara era una època de masclisme on la dona era vist com un ésser sotmès a la voluntat del machito de torn.

A la sèrie sortiran un munt de robots dolents que al principi semblen forts però que sempre tenen un punt feble que Mazinger descobreix i aprofita per matxacar-los sense pietat.

Mítiques són les armes dels robots, en especial les d’en Mazinguer. Les més recordades (almenys per mi) són els puños fuera, els raigs làser que treia pels ulls i els del sobaco que desfeien als robots enemics.

Apa, recordem la infància, els Parchís i el Breik da feis: