El ric, el lleig i el pobre

Anem a rescatar de l’oblit una història escrita per un bon amic i millor persona. Per petició expressa, mantindrem el seu nom en l’anonimat.

Què en podem dir d’aquesta intemporal novel·la per entregues?

Que és una bonica història per fascicles de tres persones iguals en situacions diferents?

Que al costat seu, el Quijote de Cervantes, la Divina Comèdia de Dante o la Eneida de Virgilio queden totalment desprestigiades? Que l’autor és un yonki reconvertit? Que com pot ser que algú perdi el temps escrivint aquesta merda?

En fi, que aquells qui no en vau poder disfrutar en el seu dia, ara ho podeu fer. De res. No cal que em doneu les gràcies.

He penjat els capítols de la saga al revés, publicant primer l’últim i l’últim el primer. Així els podreu llegir còmodament des del bloc.

Després d’alguns capítols hi trobareu la versió ‘de a rodillas’, un plagi de la història escrit per un tal Popop, un tiu que es tenyia de groc, es posava polvos a la cara i fumava per darrera i de cap per avall.

Que aprofiti.