Part I

PART I. DE COM EN KAI PER BAI CAU MARGE AVALL

Començarem pel primer i més desafortunat.

En Kai per Bai vivia en un poblet de l’Índia. Era pobre i no tenia béns materials, però era feliç en companyia dels seus.

Es passava el dia treballant en el camp d’arròs del seu pare, que l’havia heretat del seu, i aquest del seu, i així de generació en generació.

Doncs bé, resulta que aquest primer noi estava tot el dia enfeinat, treballant per poder alimentar la seva família. Vivia amb les seves àvies (els avis ja l’havien palmat, i com que mala hierba nunca muere, només havia sobreviscut el sector femení), els seus pares (mare segura i pare dubtós) i les seves 7 germanes –és que sa mare paria com una conilla. Les germanes no treballaven degut a les costums de la regió on vivien, on les dones s’havien de preparar per ser bones esposes i ser eficients en les seves tarees domèstiques. Si, si, era una llei proclamada per una antiga emperadriu, corroborada per una bruixota que va llençar la maledicció del pito, és a dir, que si la dona d’algú treballava, aquell algú es quedava amb un pito que semblava una baguette abans de posar al forn, és a dir pansida. I clar, com els homes no volien tenir aquest problema, doncs els tocava currar... i tot plegat per arribar a casa i que la dona els digués ui! Avui no, que tinc molt mal de cap (clar, tant currar provoca migranya i altres mals).

Bé, tornant a la història, en Kai per Bai, que és el nom del nostre protagonista, tornava un dia cap a casa després d’una dura jornada laboral. Ja sé que no deus saber què és això, però fes un alarde de la teva bona imaginació, va.

De camí cap a casa seva, un carro carregat de rocs que corria per la carretera l’atropellà, fent volar pels aires –no tant però com en Carrero Blanco- el sac de 30 kg. que duia a l’esquena. Era per l’arròs amb sushi que havia de fer sa mare per sopar, que per cert, li quedava deliciós. Doncs això, que va ser atropellat, i va caure pel terra, donant-se un fort cop al cap. Abans de perdre el coneixement, o almenys això li va semblar, va veure com un rostre angelical plorava la seva desgràcia i intentava ajudar-lo, però algú no la deixava baixar del carro.

Despertà al llit de casa seva, amb la imatge al cap del seu particular àngel encara mirant-lo. Tenia dues o tres cames trencades i sirrosi, però el què més el preocupava era saber si havia estat una visió o de veritat existia aquell ser.

Popop escriu...

Esperem ansiosos la Part II de la historia, que ben segur l’escriuras amb un cubata i un cigarro, com quan expliques els xistes. Per si vols completar la historia, tinc dades que et poden servir.

Part I biz…noiezzz

De la historia oculta d’en Kai per Bai i de com es va comprar un sable polla per anar a buscar un pollastre, que sino era per emportar no se l’emportava. O en tot cas per emportar a la taula.

En realitat en Kai per Bai treballava en un camp d’arros perque li agradava molt ajupir-se, no per altre cosa. Aixo ja ho saben alguns que han pasat nits recollint monedes al papillon, “bar” on cauen monedes del sostre. De fet, en Kai per Bai tenia tantes germanes perque era tradició a la familia el canvi de sexe. Com també era tradició, la misteriosa frase que s’escoltava quan els llums s’apagaven…”bi bi bi…biulasió”.

Potser les tres cames se les va trencar quan el carro de roques que conduia en psico killer el va atropellar, pero la sirrosi l’heredaba dels wiskis baratos que coleccionaven els seus amics.