Part IV

Reprenem el relat d’en Johnnie Walker, el nostre amic texà...

PART IV. L’ÚLTIMA VOLUNTAT DEL PARE WALKER

Aquest és un fragment del testament, perquè després es digui que m’invento les coses... (s’ha de llegir amb l’entonació correcta, és a dir, amb una barreja de veu de Vitto Corleone -Padrino- i en Furru Pitsa -Malgrat-)

Estimats amics i amigues,

Si llegiu això és que l’he palmat. Clar, si no, no ho llegiríeu. Aaaajajajaja. cofff cofff!!

No sé qui ha estat el malparit, però algú ha decidit posar fi a la meva existència. Després de l’última visita a l’uròleg, aaaaaaggghhh on van fer servir un tub d’exploració tamany Rocco, em van dir que encara em quedaven molts anys de fill de p***.

Pot haver estat la porca de la meva dona que s’hagi asseverat de l’afer amb la meva estimada Vaca que ríe i no ho hagi sabut encaixar bé, o el bastard del meu fill que volia heretar les meves possessions. cofff cofff

Bé, per tant deixo ...bla bla.. a ...bla bla...

I la meva última voluntat és que tireu les meves cendres al riu Ka wai del poble Ke ghandi kes ehl sine, a prop de Nova Delhi.

...Però això no és tot. Sabeu que sempre he estat un amant dels jocs, i us n’he preparat un: teniu una gimkhama preparada. La trobareu sota una pedra de pissarra a l’únic pont que hi ha per creuar el riu Ka wai a dintre el poble. Per cert, no tireu les meves cendres fins llegir les instruccions...

Apa cabrons, ens veiem a l’infern.

Sense més, es despedeix el vostre estimat,

Texas Ranger

Mogut per la culpa, l’hereter de la gran fortuna del seu pare, decidí dur a terme l’última voluntat d’aquest. Ja que se l’havia carregat, què menys que això?

Així que va anar a l’agència de viatges on treballava la zorra de la Bacallà i va comprar un bitllet cap a l’Índia en un vol que sortia al cap de set dies.

Va passar a ser el cap de les caves Dubois, però no content amb això, les va vendre per una fortuna a un ric comerciant jueu amb grans influències dins la política d’Estats Units i company de golf del Sr. Bush, en Sem An al Jonis.

Tornant de fer la venta, va veure com sa mare, qui per cert no era sa mare (però que ara no és el moment d’explicar-ho) estava a la cuina preparant l’estofat pel filet de vaca. Si, havia assassinat a la pobre i innocent Milka, l’amant vacuna de la família. Boig d’ira va decidir matar a aquella mala puta, que era pitjor que la madrastra de la ventafocs, i també la va fregir. Aquell dia va menjar mar i muntanya.

Així doncs, va quedar orfe als 22 anys. De cop i volta i sense solta, es trobà enfrontat amb les famílies dels seus respectius pares. Aquests li recriminaven que s’hagués carregat als seus progenitors, i sobretot, que hagués venut les caves de forma il·legítima. Per fer-ho, necessitava el consens de la majoria d’accionistes.

En Johnnie li va explicar això al seu comprador, el bo d’en Jusama, i junts van decidir que se’ls havia d’eliminar. Van fingir un fals segrest de tots els parents per no aixecar sospites i per tal que no quedés cap testimoni viu de tal irregularitat mercantil. Homes, dones, nens, travolos i animals de companyia, ningú se'n va salvar.

Els van penjar de cap per vall, els van rajar el coll i van deixar dessagnar-los, cual serdo en su chamartín, com diuen els de l’Ebre cap enllà.

Sis dies després, en Johnnie convocà una roda de premsa i digué als medis que se n’anava a la Índia per recuperar-se, ja que estava molt afligit pels esdeveniments dels últims dies. L’endemà mateix agafava l’avió rumb la Índia.

To be continued...

Popop escriu...

PART III. PART BIS-COSA

“Part IV Bis-Tec. De perque en Johnnie es tan raro”

En una vida passada en Johnnie havia estat animador d’hotel, si si, d’akells que es posen en posició de yakon el monstre de la llum, i diuen, iiii agatsu tsu tsu, i agarramela tsu i agatsu tsu tsu tsu i agarramela tsu… i Així cada cop mes rapid. Els mes professionals fins i tot intercalen un moviment de dits per xiular entre agatsu i agatsu. I els encara mes professionals, ho fan treient fum mentre fan sonar una sirena imaginaria. Pero això ja son tecnicismes.

En akells temps de l’altre vida, els edificis es construien sols, la gent es divertia tirant mecheros del 7è pis per veure si explotaven, i les nimfomanas es barallaven x follar amb els nois. Tot això evidentment es va kedar gravat en l’esperit d’en Johnnie.

El problema es que no va tenir sort en les futures reencarnacions. En una d’elles es va transformar en wiski. Kla, no es mol agradable que un grup de guarros sudorosos se’t passin per la gola. En una altre vida va ser el fundador de la cadena d’hamburgueseries Ben Burguer, que es va acabar suicidant perque tothom s’enfotia d’ell i perque la gent sempre deia Sherman abans que Burguer en la conegudissima broma de “Fa fred perry maison? No fa Ben Sherman Burguer”. En la penultima vida, va ser el tiu que surt a les samarretes sin ozono vermelles tan populars a les festes de platja nocturnes, i en la present, doncs ja ho sabeu...l’hereu cabron assassí i zoofilic.

Ara enteneu doncs, perque el johnnie es tan raro