Spam real

A Japó hi ha un problema sèrio d’spam real.

El diccionari el defineix com ‘tota aquella quantitat de merda dipositada a diari a la bústia de casa’. S’allarga més dient que ‘la resposta a tal acte sol ser un tensament dels músculs, un aixecament brusc del cap i una mirada agressiva a costat i costat de carrer’.

En general però, el fill de mala mare que ens ha deixat el regalet ja no hi és i tal valuable informació no li pot ser retornada via rectal.

Un altre cas d’excés de publicitat és via electrònica.

Per fer reserves o compres per internet, primer has de donar la teva adreça electrònica. A partir d’aquell moment, la companyia / agència de torn t’enviarà com a mínim dos correus publicitaris cada dia. Sense exagerar. És un mínim garantit.

Tornar de set dies de vacances significa fer pel cap baix vint clicks a eliminar, si és que abans no l’hem configurat com a correu brossa, clar.

Els mòbils japonesos també tenen adreça electrònica i la que ve per defecte sol ser una combinació llarguíssima de números i lletres. Això la fa impossible de recordar però difícil d’spamejar.

Tornem a l’spam real, el físic. Perquè veieu que no us enganyo, aquí teniu el de l’última setmana, de dilluns a dilluns.

Agafeu el boli pataner com a referència per a fer-vos una idea del gruix

Rebre merda innecessària toca els pabrots. Però encara els toca més quan la recollida de brossa és selectiva i cada deixalla va en una bossa diferent que HAS DE COMPRAR al supermercat.

A Toyota hi ha cinc tipus de residus:

Incinerable (orgànic i papers)

Llaunes d’alumini. Vidre. Ampolles de beguda de plàstic.

La resta de plàstics

Ceràmica (p.ex.plats trencats), miralls trencats, encenedors, etc.

El cinquè tipus són altres metalls però no tinc cap bossa per ensenyar-vos. Hi posaríem per exemple les paelles velles.

Els mobles, electrodomèstics i roba no es tiren amb la brossa normal. Hi ha dues opcions. U, carregar-ho a hombros fins a un punt de reciclatge. O dos, anar a l’ajuntament, pagar per una enganxina que li posaràs a aquell objecte i acordar una data per la recollida.

Els japonesos obeeixen feliçment i mai veus mobles vells pel carrer. No sé com deuen amoblar el pis els universitaris d’aquest país.

El reciclatge em sembla el civisme més bàsic que hi pugui haver. Res a dir. Del que sí em queixo és que cada cop que tiri la brossa, hi hagi més spam que deixalles.

I no es pot fer res per evitar-ho. L’única opció seria posar una etiqueta a la bústia amb la qual deixaria de rebre TOT tipus de correu, tant el bo (els jamongs que m’envieu regularment) com el dolent (factures i publicitat).