Death Note

Death Note

デスノート, (Desu Nōto)

Death Note és junt amb Paranoia Agent, la millor sèrie d’animació que he vist mai.

Si us agrada l’anime, ja coneixereu aquesta gran sèrie i sabreu el revol que va causar quan va sortir. Va ser un èxit massiu dins i fora de Japó. Si no la coneixeu, feu-me cas i mireu-la. És igual que us agradi o no l’anime. La disfrutareu segur.

MANGA

Història Tsugumi Oba

Dibuix Takeshi Obata

Any 2004-2006

Episodis 108 (recopilats en 12 volums)

ANIME

Director Toshiki Inoue

Any 2006

Episodis 37

Argument

Yagami Laito (Light en anglès japonitzat) és un estudiant brillant. Un dia després de classe es troba pel carrer una llibreta estranya on hi posa ‘Death Note’ (quadern de la mort). A l’arribar a casa li dóna una ullada i veu que hi ha escrites unes instruccions. Una d’elles diu que si escriu el nom d’algú i en coneix la cara, aquella persona morirà.

La Death Note per fora (esquerra) i per la pàgina de les instruccions (dreta)

Al principi es mostra escèptic però la prova i veu que funciona. A partir d’aquell moment decideix convertir-se en héroe justisiero i exterminar els criminals que per un motiu o un altre la justícia no ha condemnat.

Totes les víctimes moren d’un atac de cor, i tanta mort sense explicació atreu l’atenció de la policia. Desconeixen l’identitat de l’autor però el consideren un criminal per creure’s per sobre la llei. Entre la gent tindrà partidaris i detractors i li donaran el sobrenom de Kira (Killer en anglès japonitzat).

Fins aquí la sèrie ja ens planteja dos dilemes…

• El primer, quin ús fer d’una cosa que et converteix en semi-Déu.

Estaria bé utilitzar-la egoistament? O millor fer-la servir amb finalitats altruistes? O sou del parer que una cosa així no s’hauria d’utilitzar mai?

• L’altre motiu de debat, la pena de mort. És un tema controvertit i hi ha molta gent en contra. Ho entenc i ho respecto, però jo hi estic a favor. Mai la faria servir en cas de dubte, però depenent de l’acció i amb una seguretat del 100%, sí la faria servir. Posem l’exemple que un fill de puta rapta la vostra filla, la viola i la mata. Per molt malalt mental que sigui, aquesta persona no té cap dret. No mereix res i molt menys que els nostres impostos li paguin l’internament a un psiquiàtric. Aquesta persona mereix la mort.

Però bé, deixem de banda les filosofades de l’home Choldi i tornem a la sèrie, que no toca temes existencialistes sinó que s’assembla més a una novel·la d’intriga.

Com dèiem abans, totes aquestes morts estranyes atreuen l’atenció de la poli, l’inutilitat de la qual és igual arreu del món. Com que no donen pal a l’aigua, les autoritats decideixen que col·labori amb l’investigació, L, un detectiu privat de prestigi mundial.

A partir d’aquest moment, la sèrie es convertirà en un pols entre L i Kira (que es pronúncia com el nom de gos).

L’argument dóna molts tombs, és altament addictiu i fa difícil dosificar-te els episodis.

I ja prou. No en parlem més. Mireu-la collons, que està molt ben feta. Els detalls estan cuidadíssims i hi ha uns quants personatges freaks. Vaja, que té tots els ingredients d’una gran sèrie.

PEL·LÍCULES

Degut al gran èxit tant del manga com de l’anime, se n’han fet tres pel·lícules d’acció real. També estan molt bé, són originals i canvien coses de l’argument. Així que probablement ens sorprendran si hem vist la sèrie abans.

(fer click sobre el títol per veure el tràiler)

Death Note

Death Note, l’últim nom

L: canviar el món

Acabem amb dues cançons d’entrada de la sèrie (versió original amb subtítols en castellà):