Avui em cagaré en la puta merda que són els bancs japonesos.
Japó és un país famós per la seva tecnologia. La gent no cal que tregui el bitllet del moneder al passar per les barreres del tren. Hi ha establiments on pots pagar amb el mòbil. Hi ha trens bala que viatgen a més de
Per què els bancs de Japó, un país tan suposadament hi-tech, t’ofereixen un servei tan nefast? Com pot ser que un país tercer mundista com Espanya ofereixi un servei millor? És incongruent, estúpid i fa posar de mala llet. I per què collons els caixers automàtics d’aquest país no estan oberts les 24 hores?
Caixer automàtic japonès
La majoria de bancs locals tanquen el caixer automàtic (amb porta metàl·lica) a les 20.00h. Els quatre bancs que hi ha d’àmbit nacional tanquen els caixers de les seves oficines principals a les 22.00h. Els de la resta de les seves sucursals tanquen inclús abans.
La majoria de bancs locals, amb els que treballen les empreses i on t’obliguen a obrir un compte si vols cobrar a final de mes, fan horari d’oficina. A les 16.00h deixen d’atendre’t i només pots fer transaccions bàsiques pel caixer automàtic. Però a veure, qui és el retrassat mental que va decidir l’horari? Com collons volen que anem al banc si estem treballant? No podrien obrir per lo menys una tarda a la setmana?
Si de treure calers es tracta, pots anar a l’hora que vulguis a un convenience store, que n’hi ha cada quatre cantonades. Això si el teu compte corrent és amb un dels bancs principals. Si no, dues pedres perquè el número de bancs amb els que operen és molt reduït.
Una altra de les coses gracioses. No és el meu cas perquè el meu banc tanca abans, però la gent que treu calers després de les 5 de la tarda, han de pagar recàrrec. Per treure calers en el seu propi banc!
Però com pot estar tant mal fet? I per què ningú es queixa? És clar, és clar. És Japó, les coses són com són i ningú es planteja un possible canvi. Tots som confucians i a aquell home tan savi els canvis no li semblaven bé. Si ell va arribar a aquesta conclusió és per algo. No té més. Punt i a part.
Si ets estranger, el show bancari és encara més espectacular.
Venir de vacances pot convertir-se en un mal de cap si no portes diner en efectiu. La majoria de caixers automàtics no accepten targetes de crèdit estrangeres. Un llarg número d’hostals, hotelets i ryokans familiars tampoc. Bé, si te’n vas a un hotel de pasta, evidentment t’acceptaran la targeta i probablement et deixin firmar amb una ploma d’or. Però si ets un jove sense calers en busca i captura de lo més barat, et tocarà pagar a toca teja.
L’excusa que donen és haver tingut problemes amb alguns bancs estrangers. Solució? No acceptar targetes estrangeres i reduir el número potencial de clients. En tindran menys però ei, és igual, segur que cobren... senyor! Com pot ser que amb aquesta mentalitat Japó estigui on està? Bé, qüestió de temps. Escolteu al profeta i veurem on està el país d’aquí 15-20 anys.
Un altre tema: l’odissea que és obrir un compte bancari. Has d’anar amb tots els putos documents legals, permís de residència, visat i un llarg etcètera perquè et deixen obrir un compte… amb targeta de dèbit. Ni se’t passés pel cap demanar una targeta de crèdit. En alguns llocs t’enxufen directe i en alguns altres et tenen en setmanes d’espera per acabar-te dient que sentint-ho molt no et poden acceptar. Això sí, ho fan molt educadament i et regalen un calendari d’en Doraemon.
De veritat que de vegades el tracte que rebem els estrangers em fa posar de mala llet. Sí, és cert, passa a tot arreu. Però toca els ous quan t’hi trobes.
Acabem amb el que em va acabar de rebentar i que m’ha fet escriure aquest article. Després d’estar treballant uns mesos i haver estalviat quatre yens, me n’anava tot content a correus per fer una transferència al compte corrent d’Espanya.
Correus estava obert i tot el personal estava dins. Me’n vaig a la guixeta i el tiu em rep amb cara d’espant ‘Merda, un estranger. Això no surt al manual’.
Una oficina de correus japonesa qualsevol
Quan li pregunto pel que vull en japonès el tiu es calma una mica però em diu que l’horari de transaccions és de
-Molt bé. Dóna’m l’imprès, l’omplo a casa i te’l porto en un altre moment.
Clar, donar un tros de paper comporta molta responsabilitat. Tothom ho sap. Abans de fer-ho, l’home se'n va a consultar-ho amb el seu superior.
Torna el tiu nerviós acompanyat d’un tiu clenxinat. Torno a fer l’explicació i aconsegueixo que em donin l’imprès. Li pregunto on puc anar per poder tramitar la transferència i el molt desgraciat, somrient d’orella o orella, em respon que enlloc.
Jordi- Però com que enlloc?
Clenxes- Dissabtes i diumenges tancat. De dilluns a divendres de
Jordi- No hi ha cap lloc on obrin els dissabtes?
Clenxes- No.
Jordi- No hi ha cap lloc en aquesta puta ciutat de més de 400.000 habitants on fer una transferència a partir de les 4?
Clenxes- No. L’horari de bancs és de
Jordi- Doncs com ho puc fer per fer aquesta transferència?
Clenxes- De dilluns a divendres de
Jordi (a si mateix)- …Tranquil, relaxa’t. En algun lloc hi ha una càmera oculta i d’aquí poc sortirà una japonesa vestida de conilleta amb un ram de flors. No deixis que se t’infli la vena dels pollastres que avui sortiràs per la tele. Serà un programa xorra on analitzin la capacitat d'aguant que tenim els estrangers davant un funcionari inútil però mira, tot és un començament.
…
Jordi (a en clenxes)- I no puc entregar el paper ara i el tramites demà a les 9?
Clenxes- No. Has de venir de
Jordi- Molt bé. Moltes gràcies. Que tingui vostè una molt honorable tarda.
Que el puto windows doni error és més gratificant que parlar amb un robot programat per contestar el mateix a cada pregunta. Així que tot resignat, indignat i cagant-me en el puto sistema deixo humilment l’oficina de correus i me’n torno cap a casa. Que trist no poder fer el que vulguis amb els calers que has estalviat!
Però això no quedarà així. Els cabrons de correus no es quedaran amb els meus estalvis. Ja us explicaré la manera un cop l'hagi trobada.
Apa, fins aviat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada