Enjo-kosai bokumetsu undo

Amics, companys i estimats lectors,

Tinc el deure de presentar-vos una nova trilogia de pelis raretes. Si sou tiquis-miquis no les acabareu de veure i si sou molt tiquis-miquis, probablement ni les començareu. Però si entreu dintre la categoria rarets, us agrada la controvèrsia i/o parlar de problemes existents que incomodin a alguna gent, pot ser que aquestes cintes us interessin. Tenen, de fet, molts seguidors que asseguren que és una obra de culte.

No més cites concertades

援助交際撲滅運動 (Enjo-kosai bokumetsu undo)

Director Kousuke Suzuki

Duració 88 minuts

Any 2001

Si teniu un cert interès cap a Japó, sabreu que les cites concertades són un dels problemes d’aquesta societat tan exageradament consumista. Noies d’institut són remunerades per tenir cites (amb o sense sexe) amb el pervertit o miserable de torn. Ells ho fan perquè no poden o no saben lligar o perquè senzillament estan malalts. Elles ho fan per poder-se comprar l’últim bolso o accessori de luxe de la marca 'x'.

Causat per molts factors (falta d’una bona educació a l’escola, passotisme per part dels pares, enveja, donar extremada importància a la superfície, viure només d’aparences, etc etc) el cas és que el problema continua allà, sense ser solucionat.

El tema dóna per llarg, així que millor deixem el problema real per un altre dia i concentrem-nos avui en l’última bizarrada filmogràfica japonesa.

Enjo-kosai són les cites concertades i Bokumetsu undo significa ‘parar una acció en moviment’. Així doncs, podríem traduir el títol com a ‘No més cites concertades’. En anglès s’ha traduït com ‘Stop the Bitch campaign’ (Campanya per parar la meuca), una traducció una mica més lliure però que li escau completament.

L’argument és el següent: els clients d’un sex shop al centre de Tokyo fan servir el telèfon de la seva cabina per a concertar cites amb adolescents. El propietari sempre escolta les converses fins que un dia rep l’il·luminació divina i decideix intervenir i intentar aturar aquest moviment.

El pla d’aquest home de bé és el següent: humiliar les enkos de tal manera que les faci allunyar-se de la prostitució. Al principi es val del seu treballador assalariat, un jove, que se les folla i fot el camp corrents sense pagar. Més tard ell també decideix participar-hi però el seu estil és una mica més personal i agressiu.

Enjo-kosai bokumetsu undou, jigoku-sen (2a part)

援助交際撲滅運動　地獄変 (No més cites concertades, versió infernal)

Duració: 57 min. Any: 2004

Els marranets, els rarets i els amants de les verdures estan d’enhorabona. La resta seguirà amb la seva vida igual.

Un grup porta un local de cites concertades on adults anormals paguen per satisfer les seves ànsies més depravades amb estudiants d’institut. Dintre les habitacions tenen lloc les marranades i les bizarrades més estranyes.

És així fins que un dia arriba un client especial: el benefactor protagonista de la primera entrega. Per a la seva creuada personal, aquesta vegada es valdrà d’un maletí ple de verdures, l’ús de les quals és fàcil d’imaginar. L’home està inclús més tarat que a la primera part. A més de les conversacions surrealistes amb les prostitutes, ara també parlarà amb el seu difunt avi, qui de petit el va instruir en aquest art utilitzant rabes japonesos, famosos per la seva grandària.

Enjo-kosai bokumetsu undou (2009)

援助交際撲滅運動

Duració: 85 min. Any: 2009

Més del mateix. Un tiu malalt tortura a les enkos (les noies d’institut que ofereixen aquest servei) i els deixa una marca a la pell.

Un dia, el grup d’amigues d’una enko maltractada decideix fer justícia i castigar a tothom qui concerti cites amb adolescents. Elles mateixes es fan passar per enkos i un cop la noia està a soles amb el client, apareix la resta del grup, apallissen al client i pengen les fotos per internet. I així serà fins que aconsegueixin topar-se amb el sàdic que va torturar a la seva amiga, perquè l’amistat és lo més maco que hi ha en aquesta vida.

Tràiler de la tercera entrega