Silver week

Només un mes després de les vacances d’estiu, els japonesos i els residents a Japó gaudíem d’un fabulós pont de cinc dies. Van ser un autèntic bàlsam que van fer la tornada al cole una mica més suau. El pont no es repetirà fins d’aquí no sé quants anys i per lo de ‘que me quiten lo bailao’, aquest any s’havia d’aprofitar. Naltros vam anar a passar-lo a Shikoku, la quarta illa més gran de Japó.

Vam llogar un cotxe pels cinc dies i vam fer el camí de Toyota a Shikoku amb ell. Com que els dos llocs estan bastant lluny, el primer dia va ser d’aproximació. Sortíem de Toyota a les 8 del matí i arribàvem a Wakayama a les 8 de la tarda. L’endemà al matí agafàvem un ferri i començàvem el tour per Shikoku.

Per delectació de l’Asuka, de camí ens vam aturar a visitar tres castells… tres X més per la col·lecció. Jeje.

Aquell dia era operació sortida i vam xupar molta caravana. Amb la idea estalviar-nos-la, vam intentar fer el trajecte per carreteres secundàries. Tot va quedar en un intent perquè algun il·luminat va decidir que aquelles carreteres s’havien de tancar els caps de setmana i els festius. La mare que el va parir a ell i al GPS, que no ens va dir res. Va tocar fer mitja volta i tornar a la carretera principal.

Choldi-san a Toyota amb el Toyota Passo. Darrera, un castell de mentida. Està fet de formigó i dintre hi ha un restaurant de sushi.

Els punts en negre són els castells que vam visitar i la línia lila és més o menys el recorregut que vam fer.

Fotos dels castells

Minakuchi-jo, a la ciutat de Kouka (prefectura de Shiga)

El que hi ha és una reconstrucció parcial del castell. Hi ha la porta d’entrada, la fossa i una torreta de vigilància.

Yamato Koriyama-jo (prefectura de Nara)

Aquest tenia una mica més de cara i ulls. De l’original es conserven els murs i la fossa, i de reconstruït hi ha alguna torreta i un edifici secundari. El perímetre estava bastant xulo i dintre hi havia un temple amb una bona vista sobre la ciutat.

El tercer i últim castell d’aquell primer dia va ser el millor: Kishiwada-jo. El problema és que tancaven a les 4 de la tarda i evidentment vam arribar tard.

Foto robada d’internet

El castell original tenia cinc plantes però va cremar al caure-li un llamp l’any 1823. L’actual és una reconstrucció de formigó de tres.

Aquella nit la vam passar a Wakayama, i com que el ferri cap a Shikoku sortia de bon matí, només vam poder visitar Wakayama-jo per fora.

Wakayama-jo va aconseguir sobreviure a la reforma Meiji però no als bombardejos americans. El perímetre és l’original i sembla ser que des de la torreta hi ha bones vistes de la ciutat.

Foto també robada d’internet

Resumint, que és una excursió d’un dia que només val la pena si col·lecciones castells i et venen de camí. Si no, és una mica tonteria anar-hi.