Codi Geass

Codi Geass

コードギアス 反逆のルルーシュ

,(Kōdo Giasu Hangyaku no Rurūshu)

L’anime es divideix en dues temporades de vint-i-cinc episodis cadascuna:

• Codi Geass, Lelouch de la rebel·lió (コードギアス 反逆のルルーシュ, Kōdo Giasu Hangyaku no Rurūshu). Dirigida per Goro Taniguchi i emesa l’any 2007.
• Codi Geass, Lelouch de la rebel·lió R2 (コードギアス 反逆のルルーシュ R2, Kōdo Giasu Hangyaku no Rurūshu R2). Dirigida per Goro Taniguchi i emesa l’any 2008.

Es rumoreja que l’any 2010 sortirà una tercera temporada

Argument

El sacre imperi de Britània envaeix Japó i li canvia el nom per Àrea 11. Els ciutadans perden els seus drets, són marginats a viure en ghettos i passen a ser dits elevens (onzens en anglès).

Set anys després de la invasió encara hi ha alguns grups de rebels que lluiten per l’alliberació del país. A ells s’unirà i es convertirà en el seu líder, Lelouch, qui culpa al seu pare (l’emperador de Britània) de no fer res per evitar la mort de sa mare a mans d’un grup de terroristes.

Al no ser japonès, Lelouch amagarà la seva identitat rere una màscara i adoptarà l’alter ego de Zero.

Tot comença quan Lelouch coneix una noia misteriosa. Fan un pacte i ella li dóna el poder de Geass. Amb ell Lelouch podrà fer que qualsevol persona obeeixi les seves ordres. Però el poder té unes quantes limitacions que anirà descobrint a mida que l'utilitzi.

Fins aquí el plantejament recorda al de Death Note: una persona que rep un poder especial i el debat de quin ús fer-ne.

Pros i contres

L’evolució de la sèrie és una de les coses que més m’han agradat. Sí que hi ha coses previsibles i alguns canvis portats una mica pels pèls però en general està bé. Els girs argumentals i el final són els seus punts forts.

Les dues coses que no m’han agradat són, u, la quantitat (i durada) de les guerres de naus i robots. I dos, l’excés de capacitat de previsió dels moviments de l’adversari. Sonarà estrany però no em vull estendre i treure-li gràcia a la sèrie.

No és el primer anime que recomanaria a algú però sí que es deixa mirar. A mi em va acompanyar el sopar durant un parell de mesos.

Per no trencar la tradició, acabem amb la primera cançó d’entrada de la primera temporada.