2011-01-21

Toyota

Toyota va ser la ciutat que va posar punt i final a tres anys destrossant l’ancestral i respectuosa cultura japonesa…

Sayonara, Choldi-san! Per fi, el poble nipó torna a respirar tranquil.

Ubicació de Toyota a Japó

Toyota està a la prefectura d’Aichi, d’on n’és capital Nagoya. Hi viuen 200,000 persones i és una ciutat industrial bastant sosilla. Si digués que m’agrada, mentiria. Tot i tenir tots els serveis necessaris per a viure plàcidament, no té cap mena d’atractiu, i a la que tenia el dia lliure, sempre en fugia.

Bandera de la ciutat de Toyota

És interessant com a Japó les estacions de tren arriben a determinar l’arquitectura urbana. Les estacions són un nucli de vida, i al construir-ne una, comencen a créixer coses al seu voltant. De fet, és raríssim trobar una estació enmig del no res. Encara que sigui un poble de mala mort (com ara Arenys), com a mínim hi haurà un kombini o una petita botigueta al costat. Estació i kombini són dos conceptes tan inseparables com polítics i sangoneres a Espanya.

Amb 200,000 habitants, els serveis prop de l’estació de Toyota es multipliquen. Hi ha tot lo necessari per viure còmode: varis supermercats, restaurants, bars, kombinis, bancs, correus, la biblioteca municipal i dos gimnasos.

Estació de Toyota

Parlem del topònim de Toyota. D’on creieu que li ve el nom? Va ser el poble que li va donar el nom a l’empresa o l’empresa que li va donar nom al poble?

En general són les marques qui agafen el nom de la localitat, però en aquest cas va ser al revés, i l’antic municipi de Koromo va passar a dir-se Toyota.

Koromo era un poble que es sostenia en el comerç de la seda. Quan la demanda de seda va disminuir, la població va entrar en crisi, i això va incentivar a Kiichiro Toyoda a establir-hi la seu per la seva emergent empresa automobilística. Al 1959 la població va canviar el nom per Toyota.

Japó és un país modèlic en molts aspectes. Per exemple, en promoure l’ús de cotxes híbrids. Altruísticament o per raons de màrqueting, a la ciutat de Toyota hi ha varis punts de recàrrega (gratuïta) de bateries.





Punt de recàrrega al costat de l’estació de Toyota




Com si fos una benzinera, aparques i endolles el surtidor al teu cotxe.


Com sol passar, a un mes de marxar encara no havia visitat els llocs més típics de la ciutat on vivia. Per tant, això és el què em vaig dedicar a fer un fred dissabte de febrer.

Tot i que Toyota no sigui l’hòstia d’atractiva, sí que té alguns punts d’interès.

Un d’ells és el Toyota Stadium.

De tant en tant, quan es preveu molta afluència de gent (partits importants o contra rivals forts) el Toyota Stadium es converteix en la seu dels Nagoya Grampus. Un dia d’aquests jugaven contra els Urawa Reds i amb uns amics vam anar a veure’ls. L’any anterior els dos equips ho havien fet prou bé i ens havíem auto enganyat pensant que potser veuríem un futbol una mica decent. Caca de la vaca. Els ‘Gra-amb-pus’ van perdre 0-1 en un partit avorridíssim, sense passes verticals (no fos cas que a un avi li agafés un atac de cor), i on el clímax, com no podia ser d’altra manera, va arribar amb un gol de rebot.

El nivell de la J-League deu ser com el de Segona B espanyola. Ara, l’experiència va valdre la pena. Per fi vaig veure l’estadi per dins –fins llavors l’havia estat veient durant més de mig any per fora mentre anava a córrer-.

El què em va sorprendre molt van ser els aficionats, en especial els dels Urawa Reds, que es van passar els 90 minuts cantant sense parar en un partit avorrit en què no els anava ni els venia res. Els clubs nipons res tenen a envejar a moltes altres aficions del món.






Imatges de l’estadi per dins i per fora.





Nota: Amant inútil de la informàtica que és un, per error em vaig carregar totes les imatges d'aquell dia. He hagut de recórrer al recurs trapero de robar les fotos d'algun pobre desgraciat que les ha penjat a internet.

El segon punt d’interès de la ciutat és prou obvi: la fàbrica de Toyota.

La pròpia empresa organitza tours gratuïts en anglès o japonès que estan força bé. Estan molt sol·licitats i s’ha de reservar plaça amb un parell de setmanes d’antelació. Per fer les reserves, es pot fer des d’aquí.


Foto d'un grup qualsevol abans del tour

Jo, com suposo que molts altres, mai m’havia parat a pensar en detall en el procés de producció d’un automòbil. És allò que mires el resultat sense fotre ni cas del procés. I per això mateix va ser molt interessant poder veure amb els propis ulls tots els passos, els estudis i optimitzacions per a millorar la productivitat, els robots, etc etc.

De fet, anar a la fàbrica de Toyota és una excursió típica de les escoles d’Aichi-ken, i quan els ho vaig comentar a l’escola, la majoria se’n va fotre de mi. Cabrons.

També hi ha una part museu dedicada a la història de la companyia, nous models, etc.

[En aquest cas, no hi ha fotos de l'interior perquè no estava permès]

Com arribar-hi en transport públic:

Hi ha vàries maneres d’arribar-hi, però la més fàcil és agafant un autobús amb direcció Toyota Kinen Byoin des de l’estand n°4 de l’estació de Toyota-shi. S’ha de baixar a la parada Toyota Honsha Mae. El trajecte són uns 30 minuts i costa 290 ¥.


A part de la fàbrica, també val la pena el museu Toyota, que està a la parada ‘Geidai Dori’ de la línia Linimo, una línia que funciona amb un tren magnètic sense conductor.

Museu automobilístic Toyota

Els amants dels automòbils, en especial els antics, s’ho passaran teta. El museu Toyota és un museu històric amb una gran varietat de models antics, tant de dintre com de fora de Japó.

Jo m’ho vaig passar teta. Hauria pagat per poder-me pujar a una d’aquelles anticualles i donar una volteta.

Dos models que em van fer caure la llagrimeta van ser el dos cavalls d’en Tintín i el Fiat d’en Lupin de la peli El Castell de Cagliostro, que és on segons l'Spielberg té lloc “la millor persecució de cotxes de la història del cine”.










Quin fart de posar-cera/polir-cera es deuria fotre en Daniel-san. No hi havia ni un sol bri de pols. Increïble! Matrícula d’honor per l’encerador.





Hispano Suiza, Alfa Romeo, … No faltava cap de les marques mítiques.





Un parell de Toyotes

Inclús hi havia aquesta mena de cadira-motocicleta, on es va muntar una japonesa a fer una demostració. Desafortunat (per no dir desgraciat) que és un, quan vaig arribar ja estaven en els aplaudiments.


L’última cosa d’interès de la ciutat és el museu d’art municipal, que està a uns deu minuts a peu de l’estació de Toyota-shi.

És un museu d’art modern -amb tot el què això comporta- i per tant hi haurà a qui li encantarà, hi haurà qui pensarà que tot són collonades, i hi haurà a qui li agradaran algunes de les obres. Jo m’incloc en el tercer grup.














Al costat del museu hi ha Shichisu turret, una torreta reconstruïda de la qual posant-ne dues fotos ja us n’he donat més informació de la què volíeu:






Quan és estiu arriba l’Oden matsuri i Toyota es vesteix de gala. Tallen el carrer principal i una autèntica marabunta de gent omple els carrers.

Pel festival de l'any 2009 el cel amenaçava tempesta però això no va espantar a ningú (a mi tampoc). I què va passar? Que vint minuts abans de començar els focs artificials caigué un senyor diluvi que féu inútils paraigües, impermeables i vestits de submarinista.

[Les fotos de la tempesta també van patir l'inutilisme del fotògraf. Us haureu de conformar amb el relat]

Va ploure amb una intensitat brutal durant més de trenta minuts. Vaig quedar xop de cap a peus i me’n vaig anar plorant i resignat cap a casa. Després de canviar-me de roba encara plovia, però com que havia baixat la intensitat, van anunciar que farien els focs igualment! I sí senyor, i tant que els van fer. La primera vegada a la meva vida que veig que fan focs artificials sota la pluja. Per no ser el burro que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra, vaig passar i em vaig quedar a casa sense mirar-los. Això sí, ben sec i fotent-me pa recent fet al forn de casa amb pernil d’ànec acabat d’arribar d’Espanya.

3 comentaris:

Roger Estruch ha dit...

Ei, que grande!!!! Llàstima de no haver-hi anat!!

Ei, i haviam si et prodigues més, que molen molt els teus posts!!

Choldi-san ha dit...

Hi arriba a haver un Hub (amb els seus happy hours de vodka-mules) i t'hagues faltat temps per venir, eh? Jajaja

Roger Estruch ha dit...

Ozti, i tant, aquells vodka mules tant poc carregats que, al cap de 10, et començava a donar voltes al cap de mala manera.
Doncs mira, els trobo a faltar i, mira que quan era allà, no li donava cap valor!!! ;)