HOME SWEET HOME (hogar dulse hogar)

Perquè us feu una idea de com és on vivim, aquí trobareu fotos de dins i fora de l’apartament. Comencem per l’exterior:

Aquest és el bonic edifici de disseny on s’ubica el nostre habitatge.
Tot és excel·lent: tipologia constructiva, materials, colors... Un hurra per l’arquitecte!

A veure si endevineu quin és el nostre apartament.





L’altra banda de l’edifici: l’entrada, amb mi adoptant les costums del país, perquè després es digui que no m’integro.


Lo graciós d’aquesta foto és No, no és la cara capullo que poso, sinó lo que he encerclat de color lila. Això es llegeix Mansion. Quina ironia no?

Aquí al Japó, han importat la paraula mansion de l’anglès, però no el significat; aquí el mot tan sols significa apartament, sense luxe ni pollades.

Vaja, que tenim el privielgi de viure en una mansió de 30 m² (si arriba).

Us podria semblar que això és l’escala d’una merda d’hostal barato de la molina.

Bé, no ho és.

És l’escala d’una merda de bloc d’apartaments a Kushiro.

Aquesta és l’entrada del nostre niu d’amor… amb el número 405. Hi insisteixo no fós cas que un dia tornant de treballar us equivoquéssiu de planta.

I txa txan txa txan...
això és el que veus quan entres…

I si, la nòvia sempre té aquesta cara d’empanada :)

Abans d’entrar al menjador, petita aturadeta al wàter, no fos cas que us pixéssiu d’emoció o de riure a l’entrar a l’estança principal.

Aquí, el què realment és la festa és el què us he marcat amb la fletxa.

Quan tires de la cadena i es buida la cisterna, raja aigua per aquella aixeta fins que el dipòsit torna a estar ple. Aquesta idea està molt bé perquè així es reaprofita l’aigua que fas servir al rentar-te les mans.

La cosa carbassa que hi ha on cau el xorro, és un ambientador que es barreja amb l’aigua i així queda bona oloreta sigui quin sigui el tipus de caca que acabis de fer. Així no has de fer com els holandesos i encendre un llumí després de cagar.

Ens donem mitja volta, i aquí tenim la porta d’entrada.

No massa a comentar… només és el lloc on et treus el calçat de carrer i et poses el calçat d’anar per casa (esperdenyes pels catalans).

La següent és una foto del graciós bany. Si, ja per començar, en aquest país sempre et trobes separat el cagadero i la dutxa. A vegades fins i tot, separen també en habitacions apart la pica i la dutxa.

Com podeu veure, el bany és un cop de puny. Lo graciós que us comentava és que hi ha una banyera que deu fer 90 cm. de llarg…

Quina puta gràcia té tenir una banyera si no et pots estirar?
Però és que en aquesta no hi caps ni sentat amb les cames estirades! Les has de tenir doblegades!

Una altra cosa curiosa és que la dutxa i la pica tenen la mateixa clau de pas. Si fas servir una, no pots fer servir l’altra.

Bueno, un cop nets i polits, cagats i pixats, ja podem anar a l’estança principal.
Comencem per on em deixo l’esquena cada nit, que consta d'un terra de tatami ninja amb un parell de futons a sobre, que fan que estant al s. XXI, dormis com al s. VI abans de Crist.

I a costat i costat d’on estenem els futons, hi ha:

Un armari japo i el traster a sota.

I a l'altre costat, un moblet amb un mirall on t’has de posar de perfil perquè sinó no hi caps






180° i la joya de la corona, la cirera del pastís: el party hall.

No us perdeu la cara de fàstig que fot l’Asuka, qui no entenia què cony fotia tirant fotos a tort i a dret a la nostra capseta de sabates.

I aquí la peacho de cuina.

Aquella cullonada que hi ha sota els fogons, és un fornet “per cuinar el peix”. Em pregunto perquè cullons vaig estar fent d’Arguiñano abans de marxar, aprenent a fer pa, postres i plats que es couen al forn si ara no en puc fer ni un. En fi, diuen que el saber no ocupa lugar oi?

I per últim, la vista des del balcony (llegiu-ho en anglès o en català, com us faci més gràcia).

Quina parrafada per tan poca cosa, no?
I això que ni arriba als famosos 30 m² de la ministra.