Cagar a la japonesa

Mireu si són raros aquests japonesos, que es dutxen i caguen al revés que nosaltres. No, no és que facin la vertical i desafiïn la llei de la Gravetat, sinó que es dutxen assentats i fan caca drets.
El sistema de dutxar-se assentat -utilitzant un tamboret- ja us el vaig explicar al post dels onsen (banys públics), però del sistema de cagar encara no us n’havia dit res.

La primera impressió dels cagaderos va ser per cagar-s’hi, valgui la redundància. Venia de vacances i em vaig trobar amb un W.C. supersònic amb manual d’instruccions. Això però, només fou a l’aeroport i a ca’ls Kaneko (els sogres).

Aquí teniu unes fotos sobre el lavabo del s. XXII, que té funció bidet amb temperatura i pressió de xorro graduables; on pots modificar la temperatura del seient, i on fins i tot, hi pots posar musiqueta perquè t’ajudi a relaxar budells i que tot baixi més fi.

Aquest és el comandament amb les funcions esmentades.

Com que em dóna rotllo, no he fet servir mai cap d’aquestes funcions. Això de que un xorro d’aigua t’impacti al forat de l’anus... no sé. I a més, que sempre hi ha la possibilitat d’equivocar-te d’opció i activar la retirada de tampax automàtica. Déu sap que li podria passar al meu òrgan predilecte.

- "El cervell sempre ha estat el meu segon òrgan preferit".

Woody Allen

I què millor que fer un vídeo perquè la canalla aprengui a fer anar el vàter supersonic?

http://www.youtube.com/watch?v=QFVoLz88hiU

Us estareu preguntant què m’empatollava abans sobre defecar dret.
Doncs bé, és que a part del vàter-sala d’hidromassatge, hi ha una altra modalitat:

El vàter tipus benzinera

Te’ls trobes a les escoles i als bars de copes, cosa molt graciosa perquè tothom sap que els nens i els borratxos comparteixen dues coses... la sinceritat i la falta de punteria de la pixera. Per què doncs a aquests dos llocs?

Després d’una dura i llarga jornada al bar, encertar la tassa quan la tens a prop ja és complicat –requereix unes condicions ambientals favorables, per no dir idònies: res ni ningú que et pugui distreure, silenci i un gran esforç de concentració per part nostra. Llavors, ja podem intentar encertar l’objectiu.
És complicat, no fotem.

La majoria de dones no ho entenen i es queixen quan ens cau la goteta. Però és que clar, és molt senzill no fallar quan es dispara a bocajarro. Si, és veritat, això no ve a compte però ho volia dir.

Tornant al tema de la punteria a l’hora d’orinar, és obvi que com més lluny està la diana, més difícil és donar-li al Bull.
El terra està molt lluny i està clar que no som franctiradors. Però si no hem fet ni la mili! Com pretenen que apuntem bé tant lluny?
I qui va dissenyar aquest vàter? Un trípode a qui li arribava a un pam de terra? Per la resta de mortals, unes gotetes és el menys que ens pot passar.
No sé com les dones de la neteja, que de fet són qui paguen les conseqüències de tant brillant idea, encara no han fet cap manifestació pro-abolició urinadores de a pie.

Deixant l’empatia de banda i pensant anal vàter com a usuari... amics, és una caca fer caca així... torni a valdre la redundància. Per cert, per què hi ha tantes frases fetes en català que giren en torn aquest tema?

Doncs això, que amb aquesta tipologia de W.C, no pots estar assentat i gaudir del moment de relax post-cagada. Gràcies a en Déu, el parell de vegades que els he utilitzat per fer un número 2, anava normal.
*El número 1 és el codi per dir finament que anem a pixar; el número 2 equival a coses més grosses. És un recurs lingüístic per a situacions compromeses. Si estàs en un sopar de negocis, no diràs Ei, me’n vaig a jinyar o Vaig a plantar un pi. Dient Disculpin, hauria d’anar a fer un número 2 quedaràs com una persona refinada i t’assegurarà un èxit rotund a la reunió.

No ha d’ésser gaire agradable anar de fluixera (léase diarrea o xocolata desfeta) i cagar en un lloc d’aquests. Sense anar més lluny, l’altre dia en un vàter públic, hi havia un esquitxada d’excrements desfets per tot arreu que ni us ho explico. I és que clar, provoquen. El pobre home que té l’estómac fotut no es preocuparà de fer punteria sinó de buidar, no? Doncs potser que li ho posin fàcil.

O ja abordant més profundament el tema postura: i en cas d’aquelles caques que després de despendre-te’n et queden les cames fluixes? Com ho fas?
...és que el dissenyador aquest no va pensar en res.
Almenys ja podria haver dissenyat una barra a la paret on agafar-se en cas d’emergència, sigui un defalliment per manca de forces o una pèrdua d’equilibri.

I per acabar, una dita holandesa:
- "Més val un bon cagar que ser ric".
Suposo que és cert. Per molt ric que siguis, veure la verge cada cop que cagues ha de ser molt fotut. Més val menjar sardina (en comptes de llenguado) però tenir una caguera plaent.