El Nadal japonès

A l’enviar-vos un felicitació de Nadal (personalitzada per cadascú), alguns preguntaveu pel Nadal japonès…
‘Com es celebra?’ ‘Com són els reis japonesos?’ ‘Tenen Pare Noël?’ Algun arenyenc que si ‘penjaven naps?’
Per evitar escriure 25 emails personalitzats un altre cop (...), penjo un post i qui vulgui que s’ho llegeixi.

Doncs bé, al Japó, el Nadal “cristià” tal i com el coneixem no existeix.
Hi ha esglésies i els japonesos saben qui és Jesús, però la religió cristiana (i les seves variants, sectes i demés lladres) mai han estat massa populars per aquestes contrades.

De fet, cap a finals del s. XVI, a l’època del shogunat de Hideyoshi Toyotomi, tots els missioners van ser expulsats del sur de Japó. Aquests havien entrat amb la seva demagògia típica i ben aviat ja havien complert els seus objectius: fer-se càrreg del comerç i del control administriu d’alguns punts. Algú em pot dir quina diferència hi ha entre això i un paràsit, un virus o un càncer?

A l’època dels samurais no hi havia mitges tintes, i amb els collons plens, la decisió que va prendre el shogun fou radical. Aquells cristians i missioners foren perseguits i uns quants crucificats (ja que volien seguir les doctrines del seu mestre, què millor que morir com ell?)
Amb la mala herba tallada d’arrel, i per evitar que aquesta amenaça econòmica i moral ressorgís en altres punts del país, Hideyoshi féu perseguir els cristians durant tot el seu mandat.

Amb el següent shogunat, el de Tokugawa Ieyasu -principis s. XVII-, les coses no van millorar. Ans al contrari, van anar a pitjor.
Ieyasu envià tropes, es contabilitza que fins a 40.000 homes, a exterminar el “problema”. El cristianisme fou perseguit exhaustivament. De poblat a poblat. Tots els missioners foren deportats, i també tots els japonesos que no renunciessin al cristianisme. Per demostrar la seva renúncia, havien de tirar imatges al terra i trepitjar-les, una de les accions més irrespetuoses i humillants per la cultura japonesa. Però clar, això no es va fer pacíficament i molts de creients van ser torturats i assassinats.

Japó, tot i que a l’actualitat es declara un país laic, hi ha per història, molts temples budistes i shintoistes. Com a moda, esperem que passatgera, va apareixent alguna església d’aquestes de culte new age, modernitzades (amb connexió via satèl·lit i amb un rentat de cara a l’estètica arcaica) però amb la mateixa pantomima… ‘Redimeix-te pecador o cremaràs a l’infern. Ah, i no oblideu de fer donacions’.

Avui en dia, el govern ha deixat de perseguir als fidels cristians i la truita s’ha girat completament. Són aquests qui persegueixen a la gent, igual que els testicles de Jehovà, els mormons torracollons o les vídues del càncer a Canet. Van porta per porta els diumenges, cosa que personalment em molesta sobremanera. Ja no perquè estiguem dormint la mona o aprofitant la trempera matinera, sinó per què coi han de venir a molestar-me a casa?

Bé, intentem reprendre una mica el fil del post d’avui…
Als japonesos els encanten les coses visuals. Només calen vint segons en qualsevol ciutat per adonar-se’n -Vaaal, Kushiro no conta-. Arreu trobes gent vestida de coloraines, carrers inundats de cartells lluminosos, taxis tunejats de vaca, etc etc.
I clar, van veure les llumetes de Nadal a països occidentals i van decidir importar-les, per a sobrecarregar una mica més la ja de per sí carregada luminiscència urbana. Hi ha moltíssimes cases (comparativament moltes més que a Espanya) amb llumetes i Santa Claus penjats. Podem dir sense por a equivocar-nos que al Japó han passat de la figura de Jesús. En el seu lloc hi ha Santa Claus.

Aquest és un cartell que vaig veure a l’estació de Sapporo i que em va fer gràcia. “Molt Nadal?” Algú me n’explica el significat?

Una altra cosa típica: veure ties jamones vestides (o a mig vestir) amb el traje de Santa Claus americà. No el nòrdic tradicional sinó el del venut que es vesteix amb els colors d’aquella beguda negre amb gas que fa temps utilitzava cocaïna a la seva fòrmula.

"Santacris". Graciós, no?

Hi ha diferents teories sobre l’origen d’aquest cartell. N’hi ha que diuen que fou fet poc després de perdre la guerra contra els americans, com a rebutja contra el poble invasor i les seves costums i tradicions.
D’altres diuen que no fou fet pels japonesos sinó per un artista estranger com a crítica del Nadal actual, on s’ha perdut el significat religiós i ha passat a ser un acte de pur consumisme, iconitzat per Santa Claus.

Perquè veieu que no m’ho invento, una foto del cartell a la finestra d'un centre comercial.

Una icona religiosa estil 100% japonès. Un NEN Jesús carregant la creu, perquè vagi fent hombros.

Una altra cosa curiosa són les nadales. Als centres comercials sonen els Christmas carols anglesos, amb la lletra en japonès i la tonada (estribillo) en anglès. El resultat, una estranya mescla, la veritat.

El Nadal és laborable al Japó, i mentre vosaltres estàveu dormint, llevats i de ressaca, o assentats a taula amb una muntanya exagerada de menjar al davant, aquí hom treballava.
De les coses que s’han començat a fer com a tradició, és un sopar romàntic en parella (o més si són marranets) a la nit del 24. Ve a ser una mena de Sant Valentí.

És també típic l’intercanvi de regals amb la parella el dia de Nadal, i regalar-se bombons i pastissos amb amics i companys de feina. Lo dit, consumisme sense motiu.

Com a nota curiosa, algunes escoles, sabent de les diferències entre Japó i occident, em van demanar que en comptes de fer classe “normal”, parlés sobre les festes de Nadal al meu país, i per extensió, a Espanya també.

Tothom es sorprenia de tants dies de festa i de tant d’àpat amb la família.
Als nens els agradava l’idea del dia dels innocents, a lo què TOTS els professors corrien a afegir que ‘Això a Espanya és acceptable però recordeu que aquí és Japó, i l’honorable pau i tranquil·litat no han de ser trencades’.

Quan els parlava dels tres reis mags encara flipaven més.
-‘Tres reis? Reis de què?’

Algun feia una deducció lògica i deia: ‘Santa Claus es desplaça amb trineu. I els reis, com ho fan?’
La resposta està clara: ‘Nen, a mi els reis me la pelen, mentre vinguin els camells…’

O quan em preguntaven que ‘Per què no teniu Santa Claus?, no podia contestar ‘Escolta burro, no tens amics que t’hagin dit que són els teus pares? Havia d’inventar-me algo tipus ‘No, a Santa Claus li agrada el fred i a Espanya fa massa calor’. I és que la majoria de japonesos té el convenciment que Espanya és un país amb calor tropical.

O la ja més clàssica, ‘Per què sempre riu Santa Claus?’
-‘Perquè s’ha jartat a sake. No li veus les galtes vermelles i els ulls vidriosos?’

I què s’enduia el premi revelació? Està clar, el Caga Tió.
Veient la cara que fotien, a vegades em feia vergonya continuar. Usant la telepatia, podia llegir a les seves deprevades ments infantils coses del tipus ‘Però que sou rucs al teu país? A mi em regalen un robot-gos i allà foteu cops de pal a un tronc?’

Ah, l’altre dia vaig llegir una teoria sobre l’origen del Caga-tió. Aquí va:

“Els pastors, al veure que havia nascut Yasús i que els Reis li portaven regals, van decidir fer-li ofrenes també. Li van donar l’únic (i a la vegada, tot) el què tenien: menjar. Al sortir de l’estable, es van assentar sobre un tronc per pensar què podien fer per aconseguir menjar per ells. Sorprenentment, el tronc on estaven assentats anava fluix i els va cagar jamong i cava en abundància.”

Algú sap alguna altra teoria?