Fa un parell de setmanes vam anar a Abashiri, al nord de Hokkaido, a veure el mar gelat d’Okhotsk.
El mar d’Okhotsk està limitat per Kamchatka a l’est, Hokkaido al sud, l’illa russa de Sakhalin a l’oest i la tropical Sibèria al nord. D’aquesta última, se’n despengen blocs de gel que fan que aquest mar sigui pràcticament innavegable a l’hivern.
Portats per la corrent, alguns icebergs arriben i s’acumulen a la costa nord de Hokkaido. El resultat és una capa blanca que cobreix la mar, i l’aspecte, el d’un mar glaçat. Si fóssim pulcres, li diríem ‘el mar amb plaques suradores de gel d’Okhotsk’ però per mandra, ho escurçarem i li direm ‘el mar gelat d’Okhotsk’.
Abans, aquest fenomen natural era molt més espectacular que avui en dia. Els icebergs arribaven a la costa i la corrent marina feia que s’apilonessin i quedessin uns blocs de fins a
Això, junt amb el festival de la neu de Sapporo, eren les dues coses que em feien més il·lusió veure de Hokkaido.
L’honorable Fumio ens deixà el cotxe pel cap de setmana. Així que dissabte matí ens llevarem a les 7,00 i carretera i manta. Aviat, si. Però quina diferència haver-se d’aixecar aviat per obligació o fer-ho per lleure.
En unes tres hores de conducció sobre gel, rebaixant els temps del propi Colin McRae, fent vots, derrapades, contravolants i esquivant els espectadors rucs que es posen a mitja curva, ens plantàvem a Abashiri, el destí.
El figura davant de l’Aurora, per trencar el gel.
Per 3000¥ (uns 20 euros) pots fer un creuer amb l’Aurora, un vaixell trenca-gel que dóna voltes no gaire lluny del port.
L’altre vaixell de prop i des de més lluny. Si mireu la foto de la dreta, podreu veure com el rastre del vaixell durava tant sols uns segons. Després d’obrir-se pas entre el gel, aquest es tornava a juntar de seguida.
Més que un mar semblava una plana coberta de neu.
A continuació, algunes fotos tirades des del vaixell.
Vam tenir la flor al cul amb el temps i és que vam enganxar un Sol espeterrant i no massa fred. El dia abans i la mateixa tarda van ser foscos, va nevar, i no s’hi veia a més de
Cap Notoro
Resulta que sota del gel s’hi crea un ecosistema únic i hi ha peixos que no hi ha enlloc més. Per por a calçar-nos un traje de neoprè i morir d’hipotèrmia, vam optar per l’opció fàcil: anar a veure una peixera al museu d’Okhotsk Ryuhyo.
Hi ha varis peixos però per a mi, el més espectacular és el Crione, anomenat també 'àngel del gel'. 
I per omplir el dia, vam anar a visitar l’antiga presó d’Abashiri, ara reconvertida en museu i habitada només per figures de cera.
La presó causava terror a tots els quebranta-ley. Abashiri era el centre de màxima seguretat de tot el país. Construït al 1890, Meiji va decidir copiar l’estil occidental i en comptes d’executar als criminals convictes, els empresonava. Aquests potser s’estalviaven l’execució però a canvi, es deixaven l’esquena fent treballs molt físics, com ara la construcció de carreteres.
Els casos “difícils”, com per exemple, els presoners polítics, eren confinats a cel·les sense calefacció a un lloc on a l’hivern, les temperatures sovint ronden els -20 graus. Al 1984 la presó fou tancada i se n’obrí una de nova, que segueix el mateix bonic modus operandi que la seva predecessora.
El complexe era gegant. No era un edifici tosco enmig de la ciutat, tipus
L’Asuka davant d’una de les cel·les de càstig. En casos de mal comportament, la pena era de fins a tres dies en una cambra fosca de dos per dos (=4).
L’edifici de les cel·les s’extenia des d’un nucli central en 5 passadissos.
Les suites amb els seus inquilins. A la primera d’elles, l’Asuka no s’esperava que hi hauria algú i va fotre un crit que a part d’assordar-me el cuc de l’orella, va fer girar-se a un grup de 100 persones que teníem davant, com si em fes falta això per destacar. Em volia fondre.
I pels més petits, un parell de tobogans de gel. Ens hi vam enfilar i el resultat va ser acabats rebossats de neu i la nòvia enfotent-se’n de mi perquè deia que cridava més que un porc a la matança del tocino, i això que no l’ha vist mai.
Per tirar-me un pet en un bany públic -delatat per les bombolletes que van pujar a la superfície- em van tancar una estona a la garjola.
Apa doncs, ja em portareu un entrepà de jamong amb una llima dins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada