Des de l’última excursió a veure el mal gelat d’Okhotsk, la vida a Kushiro fou molt tranquil·la. No més viatges de caps de setmana i una vida laboral bastant relaxada. La feina a les escoles es va acabar a mig març, i l’altre mig mes me’l vaig passar preparant material per la nova profe (classes, idees per jocs i etc) i donant alguna classe a l’acadèmia.
Un exemple, la despedida amb
Kushiro city. Shusen bar.
O un altre dia, amb en Tora, un amic de l’Asuka, qui se’m va presentar dient ‘Hola, encantat. Digue’m Tigre’. Amb tal presentació, no cal dir que vam congeniar de seguida.
Altres dels últims bons moments deixats enrera…
El sopar “internacional” de Nadal. L’11 inicial estava format per una Kazakh (Zhaniya) a la porteria, una defensa de 4 japonesos (Asuka, Jun, Tora i Miyuki) , 3 mitjos canadencs (Tracy, Amanda, Duncan) , i una delantera amb un anglès (Douglas) i un català (Jordi) a les bandes i una brasilera (Priscila) en punta.
Dos dies abans de marxar. Mega jarto de menjar a un buffet lliure i després a casa d’en Tigre a fer uns riures.
L’últim dia al curro amb la dona i la filla del jefe.
I l’última, patinant amb en Fumio.
Sayonara Kushiro.
Konnichiwa bon temps.
Uajajaja
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada