Inuyama

Golden Week, dia 4

L’Asuka, no tant privilegiada com altres (juas juas) va anar a malgastar els seus quatre dies de vacances a Nagoya, a veure al seu nòvio. Pobreta.
Decidits a no tancar-nos a la ciutat, ens en vam anar a la graciosa població d’Inuyama… traducció literal ‘Monte Perro’.

El lloc és un destí típic de cap de setmana per la gent de Nagoya, perquè els surt de la…
La ciutat té 78000 habitants, és tranquil·la, maca de visitar, i s’hi arriba en mitja hora escassa de tren.

Vam començar per Narita-san, un temple a la cima d’un turó des d’on hi ha una mica de vista sobre la ciutat.

Continuàrem per Uraku-en, un jardí japonès molt ben cuidat, on inclús el canetenc més insensible hi troba tranquil·litat i pau espiritual.
Dintre el recinte, hi ha una casa de te del s.XVII amb un altre nom graciós: Jo-an.
Per 500 peles, una dona vestida amb kimono fa la cerimònia del te. Quan acaba, te’l beus i et jales un dolç japonès rodejat de la tranquil·litat del jardí.

En Jordi, te en mà, a la falda d’en Jo-an

Després, cap al castell d’Inuyama. Data del 1537 i és el castell original més antic del país (la gran majoria de castells són reconstruccions).
Inuyama-jo es troba a la cima d’un risc, i si pagues, pots entrar, pujar les empinades escales i obtenir una bona vista del riu Kiso i de part de la ciutat.

El castell des del temple de Narita

El recinte del castell i part de la ciutat al fons

Per matar el dia, vam anar a Meiji-mura (poblat Meiji), un “museu” a l’aire lliure, on s’hi han traslladat i/o reconstruït més de 60 edificis d’estil occidental de l’època Meiji (finals s.XIX - inicis s.XX).

El lloc està atiborrat de famílies que hi van a passar el dia. Als occidentals poca cosa aportarà una visita al parc. Si t’ho vols passar bé, t’ho has de muntar tu solet. Maneres? Buscar la vessant pornogràfica a qualsevol cosa o deixar sortir el crío que tenim dins:

Sincerament, hi ha altres coses més interessants a mirar, com per exemple, els santuaris de Tagata-jinja i Oagata-jinja. No hi vam anar per falta de temps però el primer és un dels 40 santuaris fàl·lics que encara queden a Japó.

El 15 de març s’hi celebra el Festival de la Collita Abundant, i s’ofereix una enorme polla al temple. El motiu és –cito textualment, ‘desitjar el creixement de totes les coses, d’una collita abundant i de la pau mundial’. Suposo que si hom està enfeinat, gaudint d’una bon cimbrel, ningú es pot dedicar a fer la guerra. Aquest any, vaig arribar dues setmanes tard però està clar que l’any que ve m’hi deixaré caure, a oferir el meu a tota dona necessitada. Altruïsme per sobre de tot.

Si a Tagata-jinja es venera el penis i hi ha moltes estàtues amb la forma de la torre Agbar de Barcelona, Oagata-jinja n’és la versió femenina: un temple ple de shou-shous.