Festivitats (Oct-Des)

Octubre

• Segon dilluns d’octubre: “Taiiku no hi” (dia de l’esport i la salut)

Dia festiu nacional per a disfrutar dels esports i cultivar una ment i un cos saludables.

Es commemora l’apertura dels Jocs Olímpics de Tokyo del 1964.
Després de la guerra, el país necessitava rentar la seva imatge exterior. Amb l'intenció de fer-ho, el govern es deixà una morterada i el resultat fou una combinació de tradició amb modernitat i innovació tecnològica.
És un exemple més de la ràpida capacitat de reacció/reconstrucció en el període de la postguerra. A vegades amb més fortuna que altres -hi ha llocs on la industrialització es va fer sense pietat, carregant-se paisatges naturals sense cap mena d’escrúpols.

Les olimpíades foren un èxit rotund. Més tard foren coneguts com els ‘Jocs perfectes’.

Estadi Yoyogi. Arquitecte: Kenzo Tange

Novembre

• 3 de novembre: “Bunka no hi” (dia de la cultura)

Dia dedicat a promoure la cultura i l’amor per la pau i la llibertat.

En aquest país d’alta tecnologia on tothom va de pressa, és fàcil oblidar les tradicions i costums d’antany. Promoure activitats on aquestes siguin recordades no és en absolut una mala idea.

Les escoles realitzen activitats culturals vàries i el govern atorga els prestigiosos premis Bunka kunsho ('ordre de mèrit cultural') a persones amb accions culturals destacades. Els bunka kunsho són entregats al Palau Imperial i la foto dels guardonats surt a la primera plana dels diaris.

Abans es celebrava l’aniversari de l’emperador Meiji, qui va posar punt i final als 256 anys de feudalisme del shogunat Tokugawa. Meiji va restaurar el poder i la figura de l’emperador, i va introduir un munt de canvis al país. Va moure la capital de Kyoto a Edo (l’actual Tokyo), va obrir fronteres i va occidentalitzar el país.
En aquesta època de modernització (finals s. XIX-inicis s.XX), Japó va començar a convertir-se en potencia mundial.

En aquest període històric, el sistema educatiu també sofrí una gran reforma. Aquesta és una de les versions de que aquest dia sigui el de la cultura. L’altra versió diu que és una commemoració de l’anunciament de la constitució del 1946.

• 15 de novembre: “Shichi-go-san” (set-cinc-tres)

Significant literalment 7-5-3, és un festival per a desitjar salut i bon creixement a la canalla; concretament, a les nenes de tres i set anys i als nens de tres i cinc.
Alguns comparen aquesta cerimònia amb la Comunió occidental.

Al no ser un dia festiu, es celebra el dia 15 o el cap de setmana més proper. Els pares vesteixen als fills amb kimono i els porten a un temple sintoista.

Els vestits tradicionals, de seda i brodats a mà, valen una vertadera fortuna. La gran majoria de famílies no es pot permetre comprar-los i els lloguen per un dia a un centre comercial.

Al Japó, els nombres senars estan considerats com a bon auspici. Per això el tres, el cinc i el set.
I per què nenes de 7 i nens de 5?
Abans de l’època Meiji, aquest era un ritual exclusiu per a famílies nobles i de samurais. Els nens de més de tres anys podien deixar-se créixer el cabell –fins llavors havien de dur el cap rapat.
Al complir 5 anys, els nens podien, per primera vegada, posar-se els pantalons hakama.
Les nenes, al fer els 7, passaven de tancar-se el kimono amb dos senzills cordills a fer-ho amb un obi.

Després de la visita al temple, es dóna als nens una bossa plena de chitose-ame (‘caramels de la longevitat/1000 anys’) decorada amb tortugues i grues. Totes tres coses simbolitzen una llarga vida.

• 23 de novembre: “Kinrō kansha no hi” (Dia de les labors)

Dia d’agraïment al treball.
La llei estableix un dia festiu per a commemorar les labors, agrair tenir una feina que porti menjar a taula, sentir-nos realitzats com a persones, i donar-se les gràcies els uns als altres pel fet de treballar.

Caricatura de l'estereotip de japonès del s. XXI

Antigament, en aquest dia es celebrava el Niiname-sai (festival de la collita d’arròs), que es remunta a l’any 678. Durant la cerimònia, l’emperador dedicava la collita de l’any als kami (esperits/deïtats segons la religió sinto) i es feia el primer tast del nou arròs.

La celebració moderna fou establerta al 1948 i és un dia per remarcar alguns canvis a la constitució de la postguerra, com ara alguns drets humans fonamentals i l’expansió dels drets dels treballadors.

Desembre

• 23 de desembre: “Tennō tanjōbi” (aniversari de l’emperador)

L’aniversari del vigent emperador és sempre dia festiu nacional.
Aquell dia, s’obren les portes del Palau Imperial i un munt de pilotes, busca-favors, gent obligada i algun patriota, van a desitjar-li lo millor, bandereta del país en mà.

Akihito és el 125è emperador del país i està casat amb Michiko, la primera emperadriu que no prové de la noblesa.

La constitució del 1946 deixà l’emperador com a mera figura. Participa a cerimònies i compleix funcions diplomàtiques però no té cap mena de poder polític.

• 24-25 de desembre: Nadal

Comentat ja prèviament aquí, recordar que aquesta festa és molt popular tot i que potser només un 0,7% de la població és cristiana. S’ha importat l’aspecte visual i el consumisme d’aquestes dates: els carrers estan plens de llumetes i PareNoels i la gent regala el “tradicional” pastís de Nadal.

Nadal a Tokyo

La nit abans, la del 24, és una data reservada a les parelles. Aquestes se’n van de sopar romàntic i després a cremar calories a un love hotel (hotel de l’amor).

• 31 de desembre: Omisoka (Vigília de cap d'any)
  

El dia més important del calendari japonès és el cap d’any. A la vigília, hom acostuma a estar molt enfeinat amb els preparatius: neteja a fons de la casa (Osoji), banquet i altres.

Cap a finals d’any, igual que les empreses espanyoles, es celebra un sopar d’empresa on corren rius d’alcohol, en aquest cas, cervesa i sake.
El resultat?
El de les fotos:

Qualsevol lloc és bo per fer passar la turca. Una farola, el terra del tren, ...