És increïble la de dibuixos japonesos que ens vam arribar a tragar de petits. No ho sabíem però la gran majoria provenia del mateix país. Igual que les càmeres de fotos, els aires acondicionats, Godzilla, Humor Amarillo i tantes altres coses.
Què coi passa en el país del Sol naixent?
I per què tenim tanta falera en importar els seus productes?
Amb els dibuixos està claríssim: la qualitat. Potser és degut a la gran quantitat que se n’arriba a produïr, però moltes de les sèries que ens arribaven eren boníssimes. No sé si és que ara he crescut i ho veig diferent però trobo que els dibuixos d’ara no són tan bons com els d’abans.
Avui parlarem d’una altra sèrie potser no tant popular, però que almenys a mi, em trempava moltíssim…
Lupin III
ルパン三世 (Rupan sansei)
El manga està basat en els llibres escrits per l’autor francès Maurice Leblanc, qui relatava les aventures del lladre-seductor Arsène Lupin.
Lupin III, el protagonista del manga, és nét del lladre i n’ha heretat les seves qualitats. Té les mateixes habilitats pel robo i el mateix poder de seducció amb les dones.
Ara doncs, ja coneixeu l’arbre geneològic del nostre lladre de gua blanc preferit.
A Japó, el manga de Lupin està considerat un clàssic per excel·lència. Hi ha referències a molts mangues posteriors (Shin-chan, Cowboy Bebop, Samurai Champloo) i a uns quants videojocs.
L’estil gràfic és una barreja del manga japonès (ulls rodons) amb l’americà (braços estrets, roba, moviments, trets facials).
A simple vista, pot resultar curiós que un manga d’un lladre pugui tenir èxit en un país com Japó, on el robo és considerat una de les vergonyes més grans. “El que no és teu, no és teu”.
By the way, dóna goig la despreocupació amb la que pots anar per aquell país.
Com s’ho va fer doncs l’autor per aconseguir que el manga quallés?
Va plantejar el manga no com la història d’un lladre, robos i violència, sinó com un joc. Un joc on en Lupin havia de ser més llest que els seus adversaris, a vegades la policia, a vegades altres grups de lladres.
Foto de família
Lupin era una altra de les sèries que de petit em tenien ben enganxat… joder! De fet, quanta tele que havia arribat a xupar!
M’agradava l’astúcia d’en Lupin, em trempava lo bona que estava
I per últim, el pequeño bribón, el petit delinqüent que duia dins s’alegrava que la poli mai guanyés. Burlando la ley, burlando la ley!
Extret de no sé quin capítol, el quinteto principal autopresentant-se:
Fitxa tècnica
Autor: Monkey Punch (pseudònim de Kazuhiko Kato)
Manga: Publicat de l’agost de 1967 fins a l’abril de 1972. Recopilat en 12 volums.
Anime: Existeixen 3 sèries/temporades:
- Lupin (1971-1972) 25 episodis. Obra entre altres, de Hayao Miyazaki
- Shin-Lupin (1977-1980) 155 episodis. De Hideo Nishimaki
- Lupin III (1984-1985) 50 episodis. De Yuzo Aoki
Llargmetratges: Hi ha vàries pel·lícules d’animació, entre les quals destaca ‘El castell de Cagliostro’ (1979) de Hayao Miyazaki.
Hi ha també una pel·lícula d’acció real de lo més cutre vuitantero i incomestible que s’hagi arribat a fer mai. Tant en Lupin com tota la resta de personatges estan interpretats per actors japonesos. De la mateixa manera que em queixo quan els yankees adapten algo nipó i hi posen actors occidentals, em queixo ara que els japonesos no posessin actors francesos.
Qui a pesar de les meves advertències i per massoquisme vulgui veure el tràiler, aquí el té:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada