Visitant Q

Japó, un dia de tardor

La tardor és època de tifons.

Els tifons també porten pluja.

I la pluja et cancel·la aquelles sortides de cap de setmana que portes temps preparant.

Un plan B per un dia d’aquests que et quedes tancat a casa és mirar una peli.

I això és el què he fet avui només llevar-me. La peli era…

Visitant Q

ビジターＱ (Bijitā Q)

Director Takashi Miike

Any 2001

Durada 84 minuts

Visitant Q és una altra paranoia japonesa d’aquelles que la mires i que fan preguntar-te sobre els origens del bizarrisme japonès. Jo ja no sé si culpar a la sobrepoblació, a Hiroshima o al sushi en mal estat però el fet és que els nipons no deixen mai de sorprendre’m. L’última vegada, aquesta peli.

El començament és un espanta-pijes bobo-romanticones de crispetes i final feliç.

La següent frase apareix a la pantalla: ‘T’has follat mai ton pare?’

Sobren explicacions.

Després de tal perturbadora escena, més lletres en pantalla: ‘T’han fotut mai un cop de pedra al cap?’ Surt el mateix pare, ara assentat a un banc, i un tiu que acaba de fumar-se un cigarro i sense més, li fot un cop de roc al cap.

Aquestes dues escenes inicials no són ni de lluny el clímax de la pel·lícula -hi ha escenes molt pitjors- però sí són representatives de la violència i el sexe presents a Visitor Q.

Els personatges estan tots sonats, a cada qual més Pasqual.

La filla se’n va de casa i es fa puta.

La mare també es prostitueix i està enganxada a l’heroïna.

El fill és un alumne d’institut maltractat per tres companys de classe. Aquesta és potser la raó de què apallissi a sa mare a l’arribar a casa.

El pare ho veu però no interromp el seu sopar per posar pau. L’home, a part de no enterar-se de res i ser ejaculador precoç, és un periodiste fracassat que no té límits. Obsessionat en filmar escenes lo més decadents possible, la seva última idea és utilitzar la seva pròpia família per a parlar de la decadència de la societat japonesa i de la joventut en particular.

El cinquè dit de la mà és el visitant Q, que és qui li fot el cop de pedra al cap del pare. Després d’agredir-lo, se’n va a viure a casa seva.

Conclusió

És una pel·lícula violenta i macabre, no ho negarem pas. I és cert que l’autor ho porta a l’extrem i s’hi rabeja en alguns moments, però no crec que la violència sigui fortuïta sinó un medi per fer una crítica social. Al meu entendre, Takashi Miike critica bàsicament tres coses: lo degradant d’algun periodisme, l’abús escolar i la prostitució, tres coses ben presents a Japó.

Plena d’humor negre, salvatjades i bromes anades de l’olla, Visitant Q és una peli que no ens deixarà iguals.

Apa, us deixo amb el tràiler, que tampoc té pèrdua