Hakone no, Odawara

Després de visitar una ciutat moderna (Yokohama) i temples (Kamakura), el tercer destí de la sortida era Hakone, un paratge natural on els principals punts d’interès són:

1- Owakudani. Zona volcànica amb un cràter format per l’última erupció del mont Fuji a l’any 1707, pous de fang bullint, fumeroles, aigües termals, etc.

2- Ashi-ko. Llac des d’on hi ha bones vistes del mont Fuji. També hi ha un antic punt de control del camí de Tokaido (la ruta que unia Tokyo i Kyoto a l’era Edo).

Mapa de la zona i ubicació dintre Japó

La cosa pintava bé. Feia temps que no trepitjava muntanya i en tenia moltes ganes. Així que ens llevàrem d’hora i després d’una llarga combinació de trens, trens-cremallera i autobús, arribàvem a Owakudani. Compràvem una merda d’impermeables a preu d’or i disfrutàvem d’aquestes meravelloses vistes:

Segona aproximació al mont Fuji, segon fracàs

A Owakudani no es veia absolutament res i el funicular que ens havia de dur al llac Ashi no funcionava pel fort vent.

El contratemps em va indignar moltíssim. No pel mal temps perquè poc s’hi pot fer però sí per la manca d’informació. Vam tardar més de dues hores en arribar i ens va costar una pasta. Aquella línia de tren només l’agafen els quatre matats que allà viuen i els turistes. Amb aquesta cara i una motxil·la a l’esquena era ben fàcil saber a quin grup pertanyíem. Collons home, ja podrien haver avisat. Crec que a l’inici t’haurien d’avisar si no pots arribar a destí.

En fi, que de tot se n’aprèn i la pròxima vegada ens informarem bé del temps abans d’anar-hi. És també un consell per tu, amic lector. Informa’t abans d’anar a Hakone la setmana que ve.

La resignada parella japonetenca va haver d’improvisar un pla B.

El tren bala que ens tornava a casa sortia d’Odawara i allà vam anar a passar mig dia. Som l'hòstia improvisant plans, eh?

Allà també plovia a bots i barrals però almenys t’hi veies a més de dos pams de la teva cara. Vam visitar el castell d’Odawara, a 10 minuts de l’estació de tren.

No li digueu a la nòvia però secretament em vaig alegrar de poder posar una altra X a la llista de castells. Sense tenir cap tret especial, Odawara-jo és grossot i prou maco de veure.

Diuen que 800 anys enrere es va construir una fortalesa a l’actual emplaçament. Des d’aquell moment el castell va sobreviure a guerres, terratrèmols, incendis, canvis d’amos, destruccions parcials, reconstruccions i ampliacions. A tot menys a l’emperador Meiji, que al ser restaurat al poder va decidir trencar tots els lligams amb el Japó feudal. Va començar cremant gairebé tots els castells; pocs se’n van salvar i el d’Odawara no és un d’ells. La reconstrucció és del 1960.

Aquell dia es celebrava no sé quin festival, i a pesar de la pluja, va haver un desfile de “samurais” muntant a cavall. Tothom va quedar xop, les bèsties que muntaven, les que eren muntades i els burros que ens hi vam acostar.

I després retirada cap a casa, que a l’endemà tocava tornar a produir pel país.