Cinturó negre (Ginger Inokuma)

La sèrie de dibuixos d’avui, a pesar que la trobava d’allò més cutre, també em va marcar. No perquè jo la seguís, sinó perquè dos companys de pis -en David i en Java- hi estaven enganxats. Cap al voltant de les 14.00h, l’un sortia de la feina (cap de departament d’estadística) i se n’anava a dinar a casa. Encenia la tele i quan sonava la cançó de l’inici, s’obria la porta de l’habitació i sortia l’Evarist amb cara sobat i pentinat de superguerrer. En David, l’única persona en el món que menja més lent que jo, es quedava congelat, amb la forquilla a mig trajecte. La seva mirada era d’incredulitat, del tipus… ‘un altre cop? Jo fa 7 hores que estic llevat i tu t’aixeques ara, cabron?’ I així miraven la sèrie, un menjant el dinar i l’altre zampant-se un paquet de galetes sencer per esmorzar. I fou així fins que per fi, algun home sensat va decidir treure la sèrie de la programació.

Com a petit homenatge a aquest parell de gustos incompresos, a la vida universitària al pis de Felipe de Paz i als seus inquilins, avui parlarem de…

Cinturó negre

やわら! (Yawara!)

La sèrie està basada en la vida d’una judoka real que va guanyar la medalla d’or als jocs olímpics de Tokyo del 1964.

La protagonista dels dibuixos és la Ginger Inokuma, una noia d’institut que desitja una vida normal, com la resta de noies de la seva edat. El seu avi Jigoro, excampió de judo li vol fer veure que un talent com el seu no es pot desaprofitar i que encara que ella no vulgui, la seva vida està lligada al judo.

Apart de la relació directe amb l’esport, la sèrie ens parlarà d’altres coses tan interessants (ironia) com la vida quotidiana d’una adolescent i les seves preocupacions (amors, roba i altres parides).

Curiositats

A les olimpíades de Barcelona, una adolescent japonesa va guanyar la medalla de bronze. Li van posar el sobrenom de Yawara-chan. Yawara és el nom original de la sèrie i de la protagonista.

Fitxa tècnica

Mangaka (autor): Naoki Urasawa

Manga: publicat del 1986 al 1993. Recopilat en 29 volums.

Anime: 124 episodis

Bé, ja prou de perdre temps. Us deixo amb aquella entrada de lletra existencial que ja deixava clar el cutrerío de la sèrie…

“ets súper enrollada, quina passada”

(ploreu Maragall, Foix i cia, us han superat)…

“has guanyat la partida als pesats i als avorrits”

Déu meu! És que encara no entenc com li podia interessar a algú.