Ikiru
生きる(Viure)
Fitxa tècnica
Director: Akira Kurosawa
Actor principal: Takashi Shimura
Any: 1952
Duració: 140 minuts
Quina gran peli, sí senyor!
Una altra obra mestra del mestre Kurosawa.
Ja us havia parlat de Kagemusha, una obra “menor” del geni japonès. Avui, sento que us haig de parlar de la que m’ha agradat més de totes les seves pel·lícules…de moment! I és que l’home té una filmografia molt extensa.
Aquells a qui no us importi veure pel·lícules en blanc i negre, us la recomano.
Els qui ja estigueu cansats d’americanades sense cap tipus d’argument, amb només efectes especials i música a tot drap, us la recomano.
També li recomano a tothom qui apreciï quelcom una mica més profund i amb missatge, o a aquells qui no hagin sentit mai a parlar d’Akira Kurosawa -però què esteu fent amb la vostra vida, desgraciats!?
Aquells qui hagueu vist ‘Els set samurais’ o alguna altra obra seva, també us la recomano.
Vaja, que qualsevol persona a qui li agradi el cine, la disfrutarà.
Argument
El títol significa viure.
El protagonista, Kanji Watanabe, és un home vidu, solitari. Té un fill casat que sembla que només es preocupi per la seva herència.
Watanabe viu una vida monòtona i gris; porta trenta anys treballant de funcionari. Un dia va al metge i li diagnostiquen càncer d’estòmac. Ell sap que li queda menys d’un any de vida i intentar buscar-li un sentit a la seva existència. Amb aquest poc temps que li queda, intentarà arreglar el què creu haver estat una vida desperdiciada.
I vosaltres? Què faríeu si només us quedés un any de vida? Com passaríeu els últims mesos?
Amb una notícia com aquesta, la percepció del temps i de la vida et canvia. L’ambient i la gent que et rodeja. Tot es veu diferent.
La relació amb el seu fill no ha estat mai massa bona… com creieu que canviarà després de conèixer la notícia?
La burocràcia funcionària és igual a tot arreu… farà la seva mort canviar la mentalitat dels companys de feina?
Una bona peli tan pels dies de baixon com per qualsevol altre dia.
Per mi, la millor de tota la filmografia de Kurosawa. El tempo, els flashbacks, el missatge, els plans, l’empatia amb el protagonista, tot és sublim.
Tràiler (versió original amb subtítols en anglès)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada