Chicho Terremoto

Anem a recordar una mica més la nostra infància, època de puresa i innocència (o no). Ho farem recordant una altra d’aquelles sèries genials que ens van ajudar a créixer i a convertir-nos en els éssers depravats que som avui en dia.

Chicho Terremoto

ダッシュ勝平 (Dash! Kappei)

Fitxa tècnica

Autor: Noboru Rokuda

Manga: Recopilat en 17 volums

Anime: 65 episodis. Emesos a Japó de l’octubre del 1981 al desembre del 1982.

La sèrie ens mostrava una vegada més el tarannà marranet dels japonesos. El protagonista era un tap de bassa que estava obsessionat en aixecar faldilles i veure les calces a tot quisqui. Tenia especial predilecció per les de color blanc, color que segons ell simbolitzava la puresa.

El mestre Chicho deixant clara la seva filosofia de vida

El mocós, tot i no aixecar un pam de terra, jugava amb l’equip de bàsquet de l’institut i sempre s’ingeniava alguna manera per fotre la pilota. A cada qual més rara, no cal dir-ho.

La sèrie era una parida rere una altra i els únics moments seriosos eren quan en Chicho parlava amb la Rosita. Curiosament, igual que el Dr. Slump, en Chicho també s’imaginava que creixia de tamany quan parlava amb la seva estimada.

Coses de canalla, jo tenia una relació d’amor-odi amb un dels personatges: en Bobby, el gos que vestia calçotets de ratlles i que també estava enamorat de la Rosa. Em feia gràcia però a vegades em tocava la pera que s’interposés entre ella i el pobre Chicho. Potser és que al ser baixet em sentia identificat amb en Chicho (riures).

Per variar, amb l’importació canviaren tant el nom de la sèrie (l’original és Dash! Kappei) com el dels personatges (Kappei Sakamoto per ‘Chicho López Terremoto’, Akane Aki per ‘Rosa/Rosita’ i Seichiro per ‘Bobby’).

Aquesta vegada, no hi ha res a dir sobre la traducció. Crec que és genial. Junt amb Beavis & Butthead, la millor traducció de dibuixos mai feta. Els noms molaven (Tobías, Rubén, profesor Povedilla). I l’slang per adaptar les bromes, també. Exemple… “Rosa, que te tengo que morrear. Es para tu bien.” Tot i que canviessin bastantes coses, s’ha de reconèixer que van fer una bona feina.

En fi, que maco recordar una mica més la nostra infància amb aquelles sèries que ens van marcar, no?

Pels funcionaris i altra gent que s’avorreixi a la feina (i que fan que el país estigui on estigui), al Youtube podreu trobar tota la sèrie. O inclús per la gent honesta que va a dormir sentint-se bé però que vulgui fer una mica més de remember, aquí teniu un enllaç amb vídeos:

Cançó d’obertura, cantada per la mega estrella internacional Lolita Lolita… qui collons era aquesta tia? Calia posar-la als crèdits?