Sushi, el petit chef

Sushi, el petit chef

ミスター味っ子 (mister Ajikko)

O “el nen que cuinava amb LSD”.

Nota d’autor: Després de fer treballar una estona a les poques neurones sanes que queden, no he trobat millor descripció.

Què se’n pot dir d’aquesta sèrie?

I dels morats que agafaven menjant un plat de macarrons o una truita? Eren símptomes d’una salmonel·la?

El millor de la sèrie era amb diferència, el ‘Rei del tast’; el gurú espiritual, el yonki reincident, el màster. Molts ho intentaven però ningú agafava uns pilotassos com els seus. Ningú aconseguia treure uns raigs per la boca com els seus. Ningú creixia fins a convertir-se en un gegant. Ningú podia volar. Ningú feia poesia sobre el tast d’uns pèsols amb bacon. Era per en Sushi lo que la Julieta per en Romeo: la seva parella perfecta, el seu complement ideal.

La pregunta que em faig és eren realment uns dibuixos per nens? O eren uns dibuixos pels alumnes del professor Leary a l’universitat de Harvard?

Algú s’empassava que aquell condiment blanc era sal?

Quina passada tu! Uns dibuixos que promovien el consum de substàncies psicotròpiques.

Així doncs, avui homenatjarem a una sèrie trencadora de motllos, que no s’avergonyia de parlar d’un tema políticament incorrecte com són les drogues de manera oberta.

Fitxa tècnica

Autor: Yasuhiro Imagawa

Manga: Recopilat en 25 volums.

Director: Daisuke Terasawa

Anime: 99 capítols

Curiositats i notes culturals

Per refrescar la memòria, volia buscar informació per internet i la veritat és que m’ha costat lo seu. Altra vegada, amb la traducció en van canviar el nom. L’original és ミスター味っ子(Mister Ajikko).

És més una curiositat que una altra cosa perquè el fet és que el nom importava ben poc. El que va fer gran a la sèrie eren les exageracions, les anades de pilota, les reaccions de la gent davant d’uns fideus o d’un bol d’arròs amb bou. És per això, que per una vegada, l’anime supera el manga.

Que gran que era veure un tiu bussejant per mig de l’oceà quan tastava un plat de peix! O gent saltant per sobre un volcà en plena erupció al provar un plat picant, o d’altres tinguent un orgasme menjant un flam.

També tenia gràcia veure una pastanaga i un pabrot (o altres ingredients) lluitant entre ells.

Després d’estar un temps vivint a Japó, no m’estranya gens ni mica que treiessin uns dibuixos com aquests. El poble japonès és molt gourmet. Sense haver-hi programes dedicats exclusivament a la cuina, la programació de la tele està plena de moments culinaris. De cop i volta, dos comediants se’n van a menjar i t’ensenyen els plats amb detall. O un grup de músics és dividit en dos i cuinen per algun famosillo estranger que està pel país promocionant un nou disc o una peli.

Els reportatges de viatges, per exemple, sempre tenen una bona part dedicada als plats típics de cada lloc.

La majoria de destins del país tenen algun plat gastronòmic propi. Hi ha moltes revistes i guies amb més pàgines parlant de restaurants que de les atraccions del lloc en sí.

Això, personalment, no ho acabo d’entendre. Si surten a la revista és perquè han pagat, no? O en el supòsit que no, que realment hi ha un tiu que va pels llocs menjant, què fa l’home? Demana tots els plats i una galleda per fer lloc, com els romans?

Dic jo que serà bastant aleatori. Potser té la mala sort de demanar un plat i no encertar-la mentre que la resta estan boníssims. I estirant una mica més el fil… continuarà oferint la mateixa qualitat/preu el restaurant després de sortir a una revista? O farà com aquell restaurant de Canet que comença per queixal i rima amb cagarada? Ei, que consti que m’encanten les seves coques però trobo desproporcionat els preus que claven per pa i embotit.

Bé, després de rajar dels crítics gastronòmics, anem amb un parell de vídeos de la sèrie.

Opening

Alguns vídeos en versió original de la sèrie:

El següent és un muntatge d’algun freak japonès amb música chumba-chumba. En el primer minut queda resumit el tarannà de la sèrie.

O aneu aquí i veureu en Sushi en cantonès:

http://jp.youtube.com/watch?v=vi6cAnXwYnQ&feature=related

Si feu click al profile del paio veureu un munt de vídeos més. Si voleu anar directes a l’acció, passeu al minut 3 del vídeo.

Itadakimas

(bon profit)