VACANCES, MINUT 1
Dia: 09 d’agost de 2008
Hora: 20,01 h
Lloc: Porta de l’escola de Shinseto
'Els dissabtes són els dies més durs de la setmana però ara mateix me la sua. Ha estat un dia dur però també me la sua. Els nens, a mes d’agost no tenen ganes d’aprendre anglès però… me la sua, me la sua, me la sua!
Siiiiii! Ja he plegat i a casa m’esperen en David i
Després d’estar temps preparant les vacances, fent i refent itineraris, buscant i rebuscant hotels barats però alhora prop de les estacions, ha arribat el moment de viure-ho. Ha arribat el moment de disfrutar-ho.
Diumenge matí ens llevàvem aviat per agafar el tren bala i arribar a Kyushu, la tercera illa més grossa del Japó, situada al sud-oest de Honshu, l’illa principal. Allà hi passaríem 5 dies de les vacances.
Kyushu és la part més fosca del mapa
La distància a salvar eren uns
A Japó molta gent fa servir el shinkansen (tren bala). Hi ha molta freqüència de trens, és ràpid, còmode i més barat que l’avió.
La veritat és que tot i anar a més de
Aquesta és l’estètica aerodinàmica del tren bala
L’aspecte que té per dins sembla el d’un avió
Trajectes que cobreix el Shinkansen (tren bala)
Un cop a Kyushu, vam haver de fer transbord; deixar el tren bala i desplaçar-nos una mica més al sud, a Nagasaki. El tren convencional també era la mar de maco, ràpid, net i amb uns seients per flipar…Igual que
Nagasaki és tristament famosa per ser la ciutat on els americans van llençar la segona bomba nuclear el 9 d’agost de 1945, tan sols tres dies després de l’horror d'Hiroshima.
Mapa del transport de la ciutat
El primer lloc que vam visitar és el parc de la pau (Heiwa-koen), on hi ha monuments i estàtues donades per diversos països.
Aquesta és l’estàtua de la pau (Heiwa kinen-zo)
Una mica més al sud hi ha el parc de l’hipocentre, on un granit negre marca el centre exacte on va esclatar la bomba.
Al costat hi ha el museu de la bomba atòmica (Genbaku Shiryokan), un lloc d’obligada visita. Més, tinguent en compte que l’entrada eren 200 ¥ / 1,2€.
Òbviament, no és un lloc agradable d’anar i en vam sortir molt deprimits.
A la que pugui, intentaré escriure un article sobre l’horror de les bombes atòmiques i les seves conseqüències. De moment deixem-ho i toquem temes més alegres.
Acte seguit vam pujar a Inasayama, una muntanyeta des d’on hi ha una bonica vista de la ciutat de Nagasaki i la seva badia.
Nagasaki està més aprop de Seoul (la capital de Korea) que de Tokyo (la capital de Japó).
Històricament, Nagasaki ha estat un port d’entrada, no només pel comerç sinó també per la cultura i la religió.
Hi ha una important colònia xinesa, com abans també n’hi havia hagut d’holandesa i portuguesa.
Després de la posta de Sol, ens en vam anar al barri xinès, on ens vam fotre les botes per sopar.
Els plats típics de Nagasaki són els fideus Champon i els Sara Udon
L’endemà de zampar-nos els seus plats (lo primer és lo primer) vam anar a visitar els quatre temples xinesos que hi ha a la ciutat.
Vam començar per Suwa Jinja, potser el menys maco i el que més escales tenia. Bona elecció perquè al final del dia haguéssim fet mitja volta.
En David tirant-se un pet al costat de la pobre Maria
Menys mal que la cunyada s’anima aviat. Un ball a un lloc sagrat i com nova.
El “Temple Tour” el vam fer a poteta i gràcies a això ens vam poder perdre per uns quants carrerons estrets amb cases mones.
Aviat vam arribar al Megane Bashi (pont dels prismàtics), el pont amb arcs de pedra més antic del país. El nom l’agafa del reflexe que fa el pont amb l’aigua. En aquell moment, no hi havia gaire llum i no s’apreciava massa bé.
Un cop allà, ens vam dedicar a fer el xorres, per variar.
El segon temple del dia, Kofukuji.
El tercer, Sofukuji, és el més famós potser.
De camí cap al quart, vam passar pel Dutch slope, que es traduiria com ‘la pujada holandesa’. Fent honor al nom, feia una pujada de la hòstia i dubto que qui la bategés hagi posat mai els peus a Holanda, on tot és pla i la muntanya més alta fa
La part graciosa és que anar mirant el mapa, vaig caure en un rec de mig metre de fons. Un mes després encara tinc el dit gordo del peu endolorit.
I l’últim temple del dia fou el temple confucià Koshi-byo. Per mi, el més maco i característic, amb les parets vermelles i les teules grogues.
Relativament a prop hi havia un altre turó, el Minami-Yamate. En aquest però, no hi havia telefèric i va tocar pujar a peu. El cartell deia
El port de Nagasaki és el que té el número de captures més elevat de tot el país. El peix n’és per tant també un plat típic. Aquell dia vam sopar sashimi (peix cru) de bonítol i caballa.
Vam acabar en un karaoke, on un David eufòric ens va demostrar el xorro de veu que té. Tu “cantaves” un duet amb ell i semblava que el teu micròfon estigués sense piles.
La cunyada va començar tímida però de seguida li va agafar el gustillo…
Cantant Ricky Martin i recordant les nits al Chaplins
I per acabar, en David fent la tortuga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada