Part VI

L’amic julandès (no en Van Gaal sinó en Van de Cul) i la seva acompanyant també es troben a l’Índia.

PART VI. EL PONT SOBRE EL RIU KA WAI

En Louis i la Meggy es trobaven tranquil·lament hospedats a la pensió Khin Khatre més Kutre de Nova Delhi. Duien tan sols unes hores al país i estaven bastant cansats pel viatge, quan de sobte un apagon els deixà sense corrent tota la nit (l’apagon de l’incident entre la fúrcia i en Johnnie). En Louis, que era tan lleig que havia de dur un antifaç perquè la gent no trallés al veure’l -era pobre però considerat- va decidir d’anar a dormir, mentre que ella va aprofitar per follar-se a tota la pensió.

A l’arribar a l’habitació i fer olor a mil homes, ell presentí què acabava de succeir. A més, la culpabilitat marcada al rostre la delatà. Fart de rebre pals a la vida, ell estigué apunt de tallar-se les venes perquè estava fart de dur-les llargues. Al final, ella el féu entrar en raó i el convencé que no ho fes; que no sigui malpensat, que ella de veritat se l’estima -el cuento de sempre-, i que siusplau que l’ajudi a curar-se de la fumuda malaltia que pateix. Que sense ell el món no té sentit. Que bla bla bla. Feren l’amor tota la nit en un munt de postures diferents, menys les d’a peu, que com bé recordareu, li faltava una cama i no podia fer ambdues coses alhora.

L’endemà al matí, tenia el prepuci tant irritat que no podia posar-lo al terra i caminar, així que van decidir anar a llogar un carro. No n’hi havia cap de disponible degut a l’apagon del dia anterior, moment en que uns lladrons, no uns de qualsevols, sinó els robadors més temuts de la zona, havien aprofitat per robar-li al pobre botiguer els calers, els carros i la petaca. Un home, va sentir la notícia i s’oferí a dur-los en el seu carro carregats de rocs que havia de córrer per una carretera (...). L’home generós només demanà una cosa a canvi: un favor sexual, que la Meggy li preparés unes trufes i li donés de menjar mentre li cantava l’himne dels Estats Units. I és que aquest món està ple de gents amb gustos estranys. Ella, naturalment, acceptà encantada.

El metge que anaven a veure estava a una jornada del Khin Khatre, així que pararen a dinar a l’hostal Bob’s Youth Hostel, situat al costat del pont del riu Ka wai, i és que el poble es deia Ke ghandi kes ehl sine. Anal hostal, no tot el fum que hi havia provenia del cafè amb llet. Era el centre número 1 en exportació d’opi -la segona font principal d’economia del país, només superada pel negoci de l’arròs-. Dinaren uns rollitos de primavera i unes verduretes de nom impronunciable, i aconsellats pel guia (el conductor del carro carregat de rocs i amant de la Meggy) van decidir de fumar una mica d’opi. Ja se sap, després d’un bon dinar sempre ve de gust fumar. En Van de Kul es va fumar la seva part i n’hi va donar a la txurri. Acte seguit, aquesta començà a veure elefants roses que li explicaven que els hi deien els tromposos perquè tenien dues trompes i feien trompes quan jugaven a cartes, i que sabien volar però que no ho feien perquè la religió els hi prohibia, i que en realitat el terra dóna voltes sobre si mateix però que només te n’adonaves quan vas siegu.

Va decidir sortir de l’hostal a que li toqués l’aire. I degut a l’estat eufòric en què es trobava, es pensà que ella també era una tromposa i que podia volar. Saltà pel pont i clar, en comptes de volar, va caure, amb tanta mala sort, que caigué sobre en Johnnie, qui acabava de recollir el paper de la gimkhama i l’estava llegint mentre amb una mà aguantava l’urna amb la cendra del seu pare i a l’altra mà una farola.

Popop escriu...

PART V “Partemelano”

En vistes de que la real academia només premia llibres i histories de merda, he decidit canviar el format. I enlloc de Parts BIS, ara serán Parts anal sentit estricte de la paraula.

PART-emeelano “Dels mons paral.lels, iogurts ben fets i rabos trets”

Al llarg i ample o dilatat de la historia s’han donat molts casos de persones que han entrat a dimensions paral.leles, i tots ho vam veure. Per exemple l’alicia quan va entrar al país de las maravillas, o els de dragones i mazmorras que van entrar en akell mon raro a través del tren de la bruixa, amb l’amo del calabozo, i el dolent akell raro del cavall negre. Un altre cas, més recent potser, es el dels jugadors d’un equip de teto, si si, akell joc en que tu te agachas i yo te la meto. El yo, es per que la frase s’entengui, no significa que sempre sigui jo el que dona…perque no tinc tants vestits de carboner com per donar sempre, no com altres, que obres el seu armari i hi ha 3 cents vestits de carboner i alguns de maquinista també, i tu gos manso. Per qui no sapiga que es un carboner, he recopilat la definició del diccionari de la real academia que diu:

Dicesesesese “Es defineix carboner com aquell qui és el més viciós.”

De fet hi ha tants mons paral.lels com persones, pero sovint es donen casos de persones que entren fortuitament en el mateix mon paral.lel i llavors tot es molt més paranoic, pero tot s’enten mes a la vegada. A partir de llavors, aquestes persones kuan es juntin entraran automaticament en el mateix mon. Però perque això succeeixi hi ha d’haver un detonant.

Aprofitaré el moment per resoldre el conegut enigma de perque Saragossa conté la paraula Arago.

arago....arago n

S arago SSA.... Z arago ZA

Sara gossa ... Zara goza

Abans, a la zona on està aragó hi havia un trabolo que es deia Sara i estava tot el dia tirada al sofa. En un dels seus viatges, el fundador del Zara, el sr. Amancio Ortega, que era com zapizot d’akells raros, va passar per la zona i va contractar els seus serveis. I pels voltants no parava de sentirse…”Zara, Goza!! …weno..tambe se sentia… Puta!”…pero això ho explicaré en una altre part. A partir d’akell moment, al lloc on això va succeir, li van començar a dir Zaragoza. I kla, el nom es va anar extenent per la comunitat, però s’anaven perdent lletres pel camí…i a les llunyanies es va kedar només Arago. I molt mes lluny, es va kedar només A…. d’aki ve el nom A corunya. Perque tenien que omplir el nom amb una altre paraula. I van dir…ke corunya ponemos aki… i Aixi es va kedar. Pero com ja he dit, això no es el tema que tractem aki.

De fet jo se tot això perque vaig fer un curs a Can Brich, o com li diuen i escriuen erroniament els putus anglesos, Cambridge.

I amb això us preguntareu...i perque el titol de la part es: “Dels mons paral.lels, iogurts ben fets i rabos trets”.? No tinc perque donarvos explicacions sobre això.

Ara tornem a la historia de les persones que es fan amigues dels arbres. Com tothom sap, una de les sensacions mes gratificants que hi ha és sortir de festa amb arbres i plantes, kuan has entrat a la mateixa dimensió que ells, son super divertits. Per si algú no ho sap, es pot saber si s’està entrant o no a la seva dimensió, perque l’ambient te un color mes difuminat pero més brillant, les formes son mes allargades, i les coses kuan es mouen deixen una estela difuminada al darrera. Un cop estas en akesta dimensió, el temps, com va dir einstein es deforma. Es com la sala de l’esperit del temps. Una persona pot estar 2 hores parlant amb un arbre, i per la resta de persones han passat nomes 10 minuts.

Com haureu pogut apreciar en aquesta historia no hi ha fil argumental com tampoc hi ha comes en aquesta frase pero es que es el futur de la literatura no com les histories que escriu un tal doble kubrik del segle XXI.

Si acas, el premio planeta envieume’l a casa, que em fa pal anal·lo a recollir.