Per fer-vos memòria, havíem deixat la història en un moment molt delicat:
PART VII. SEXE, DROGUES I ROCK’N’ ROLL
Tot disparat i fent un simpa, Van de Cul sortí del bar on es trobava al sentir un estruend increïble; amb l’ai al cor tement per la seva companya sentimental. Quan veié l’escena: en Johnnie sota i ella sobre, pensà que aquella mala pècora ja li havia tornat a fer el salt. Però no, aquest cop havia fet un altre tipus de salt, el pointing sense corda.
Baixà al peu del riu i la trobà encara delirant, amb la mirada perduda i un ull mirant a Roses i l’altre a Sant Iscle, mentre que en Johnnie estava tirat al terra, maleint-la i amb dos forats al cul, el què ja tenia de naixement i el que s’havia fet al xocar amb una roca punxeguda en forma de penis que hi havia al riu.
Com que l’hemorràgia era imparable, en Louis va oferir-se per tapar-li el forat amb el seu membre. En Johnnie al principi acceptà però al veure la magnitud del seu entrecuix, rectificà ràpidament. Davant la negativa, el julandès va proposar de dur-lo a veure el millor metge de la zona, un tal doctor Vil·laret. Ells anaven cap allà i a més eren els culpables de la seva dolència, així que no els costava res acostar-lo. Van fer-li un llaç al cul perquè no sagnés més i el van pujar al carro.
Un cop muntats, l’amic Johnnie perdia molta sang i n’era conscient. S’estava posant molt nerviós i per tal de tranquil·litzar-lo, en Louis va decidir de narrar-li la història entre ell i la bonica Meggy.
>Jo encara diria més. Aquesta és la història de
>Ara fa 4 anys, quan jo en tenia 18, vaig sortir de casa després de molt temps de no fer-ho. Vaig decidir sortir i tornar-me a mostrar a la societat per veure si aquest cop m’acceptaven i no em tornaven a rebutjar pel meu aspecte físic. Primer però, vaig voler fer una prova... presentar-me disfressat a una festa per tal de veure quina opinió en podia treure de la gent i si realment valia o no la pena reinserir-me a la societat.
>Com un vell llop de mar, la disfressa de pirata i jo ens vam passar gairebé tota la nit sols, bevent ron sol per oblidar. Quan ja va arribar el moment en què ho veia tot doble, gent amb dos caps, ties amb quatre tetes, dos gots a les meves mans, bé això era veritat... és que si no havia de fer molta cua a la barra, vaig anar al lavabo a pixar-la. De camí, van fer les votacions a les millors disfresses. I llavors va ser quan em vaig enamorar. Una mossa (d’esquadra, no) amb pinta de camioneru pujà a l’escenari. Es feia dir Ramon i anava de pastora de cabres, bocs i ovelles i una vaca, que duia un graciós piercing a la tetilla.
Aquella noia, preciosa dins el disfraç de vaca, resplandeia per si mateixa, tenia llum a la mirada, foc al cos i un alè que ressuscitava un mort. I clar, me’n vaig analmorar.
La vaig intentar convidar a un cubata però em digué que no, que ella només bevia llet de cabra. Però que com que jo era un cabró, podia fer una excepció. Rodolí.
El seu humor intel·ligent em desbrumà, i vaig caure rendit als seus peus, que per cert, no duia gaire cuidats, i per això li vaig regalar un tallaungles l’endemà.
>Les primeres setmanes foren les millors, com sempre sol passar. Cap discussió i només sexe, sexe i sexe. Bé, i una mica d’amor (banda sonora de love story i...)
Vam passejar sota el càlid sol holandès,
pels canals i
pèls que anals
molesten
si hi estan i
entorpeixen el pas
de tot objecte
i impedeixen
el plaer del subjecte.
- Amb aquesta poesia digne del mateix Garcilaso, t’he volgut explicar lo bonic que fou el nostre idil·li.
- Si, si, preciós. Digne d’un conte de fades- digué irònicament en Johnnie
- Ja ho sé ja, però espera, que ara sabràs perquè hem acabat aquí a la Índia- replicà en Louis
I molt pròximament, sabreu més d’aquesta bonica història d’amor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada