Part VIII

I aquest és l’episodi VIII de la saga, que va abans que tots els altres. No vull sentir queixes... ja us vaig dir que era una història molt enrevessada. Per conèixer el final de la història d’amor haureu d’esperar una mica més...

De moment retrocedim anal temps i descobrim els inicis de l’indi Kai.

PART VIII. HOMENATGE A L’ALMODOVAR

L’amic Kai per Bai era una mica curiós. Li agradaven els nens, com a en Michael Jackson, però a diferència d’aquest, ell no s’havia tirat cal (el blanqueador casero dels crucigrames) a la cara. Ja de petit sempre l’havien atret més les nines que els gi-joes, les calces que els calçotets i els nens que les nenes.

Molt afligit pels seus sentiments li anà a demanar consell a sa mare. Aquesta, al sentir la notícia, patí un atac i es quedà dos dies abraçada a una bossa de bassura mentre deia nosequé de nyiéee!!! Iogurt!!! Nyiéee!!!. Quan recobrà el coneixement, necessità un parell d’ampolles de sake. Clar, bevia això perquè l’únic que tenien en aquell país era arròs, i amb ell en feien meravelles. Doncs això, que la mare es recobrà i decidí dur al seu fill al millor doctor de la vil·la, el Dr. Vil·laret.

Aquest li digué que no li passava res d’anormal. Que era totalment normal ja que sempre s’havia criat en un ambient femení (cal recordar al lector que en Kai tenia 7 germanes) i que era normal que li agradés pintar-se els llavis i dur tangues. El que en aquells moments no sabia la família Per Bai era que el doctor acabaria convertint-se en doctora, i que es faria dir Xena “la princesa de las guerreras”. Per aquest motiu no li va trobar res d’estrany al comportament d’en Kai.

Degut als medicaments antidepressius, crema-berrugues i altres fàrmacs que no es podien fumar però que ell fumava i a la teràpia receptada pel doctor/a Vil·laret (més tard infermera de nom Valerie), el noi-noia Kai per Bai mai va acabar de desenvolupar els seus gens masculins, i al veure què era capaç de fer la ciència, va decidir canviar-se de sexe també. Va consultar preus i li van dir que costava un culló i part de l’altre, amb lo que ell respongué que li era igual, que si els volien tots dos, que cap problema. Quina fou la seva decepció quan li digueren que lo d’un culló i part de l’altre no era més que una frase feta -i és que el pobre mai pogué anar a l’escola i per això desconeixia aquestes complexitats de la llengua. El que li volien dir no era altra cosa que l’operació costava molts i molts diners, un preu gairebé inassequible per un pobre poblerí.

De totes maneres, ell no es va pas desanimar i decidí de treballar tant com pogués per comprar-se un got de llet i revendre’l, i després una lletera i omplir-la de llet, i amb els guanys comprar-se’n una altra, i amb els diners d’aquesta altra, una altra, fins a poder construir una multinacional. Però es va entrebancar i s’acaba el cuento.

No, no us ho creieu! Això és la història que s’explica als nens perquè renunciïn als seus somnis, acceptin la realitat que ens volen inculcar i s’acabin convertint en un número més en aquest putu món capitalista.

Quan ja duia uns anys treballant per mantenir la família i pagar-se el canvi de sexe, ja estava a punt d’arribar a la quantitat necessària. Llavors va ser quan tornant de treballar, l’atropellà el carro carregat de rocs de l’episodi I. Com ja recordareu, si no és que fumeu massa merda, quedà encisat amb el rostre angelical que veié dins el carro, i la veritat, és que quedà tant impressionat perquè era el primer cop que al veure a una persona del sexe contrari se li feia un volc al cor -fins ara només li havia passat amb nens.

GHIMKAMA- PROVA I

(veu de padrino-furru)

Si una bona sorpresa vols trobar

molt hauràs de suar.

I després de suar, t’has de dutxar

si un porc no vols ser,

i on millor que els banys Yang-Tse.