Part X

Ja no més flashbacks ni complicacions: història lineal. Almenys de moment...

PART X. A TURKA

En Kai Per Bai, encara trastornat per la bellesa deslumbrant que havia vist abans de perdre el coneixement, decidí tornar al lloc dels aconteixements i veure si hi havia qualsevol rastre d’aquell extraordinari ésser.

Arribà amb l’esperança de trobar-hi alguna pista, quelcom que el fes capaç de retrobar aquella noieta, doncs creia que seria la font de la seva salvació. El remei que el curaria de la seva enfermetat de Michael Jackson per sempre més, i així poder ser atret pel sexe femení i deixar de banda aquesta malaltissa obsessió.

Tornà al lloc de l’accident i després d’una estona de buscar i rebuscar i rebolcar-se pel terra com un porquet, li semblà veure una cosa blanca al terra. Podia ser una correguda d’algú que mengés molts quesitos, però no, era un tros de paper. I no era un tros de paper qualsevol sinó la pista 1 de la Gimkhama. Amb un raig d’esperança al cor decidí seguir aquella pista. Domesticà una granota gegant de color lila -gràcies a un d’aquells vídeos de l’explorador australià xalat del 33- i es posà en marxa cap als banys d’en Yang-Tse.

Mentrestant, en Louis Van de Kul, la puta de la Meggie, en Johnnie Walker i el conductor del carro carregat de rocs arriben a Turka, el poble on hi havia els banys. Trobar-los no fou una tasca fàcil. Es passaren tot lo dia buscant-los, i és que aquest poble, fent honor al seu nom, era el poble amb més bars per càpita del món mundial. Era un poblet de 700 habitants, i per decret de l’alcalde Xa-vi-Lin, que era alcohòlic, hi havia un bar per cada dos habitants. Cada cop que una dona anunciava que estava prenyada, s’havia de construir un bar a corre-cuita. El resultat fou el millor servei de bars que us pugueu imaginar: un barman sense robin (el chico maravillas) per client... no s’havien de fer cues a la barra. Immillorable. A més, quan es celebrava el campionat municipal de ping-pong mai hi havia problemes d’sponsor. I què maco veure’ls jugar a dobles, el bar-man i el borratxo del bar mà a mà contra els homònims d’un altre bar.

Degut a aquest alt índex de bars, el poble era molt extens, ja que totes les plantes baixes dels edificis eren bars, i les plantes pis eren habitatges.

Com que hi havia tants bars i tants pocs clients per bar, els números havien de sortir d’alguna manera. I és per això que tothom anava turca. I com a conseqüència de si p, q. I p, aleshores q, els nostres amics van tardar molt a trobar els ditxosos banys. Quan els trobaren ja era quasi de nit i aquests estaven tancats. Així que decidiren anar a prendre un sake i anar a dormir.

Degut a aquesta demora, en Kai per Bai els havia recuperat molt de terreny. Muntat sobre una veloç granota es trobava a tant sols cinc hores de Turka. Llavors parà a dormir. L’endemà al matí, tot just despuntar el Sol, Ra pels egipcis, Eros pels grecs i Ramazzotti pels gays, l’indi Kai recollí ràpidament el xiringuito i reprengué la marxa. Quan duia aproximadament dues hores damunt la petita granoteta, la resta d’energúmens ja estaven apunt de pagar l’abonament per passar un dia de relax als arxi-famosos banys.

Els banys Tse són una famosa multinacional i es poden trobar a qualsevol ciutat de prestigi. La seva seu, que coincideix amb el primer lloc on es van obrir, fou en aquest petit poble, Turka, ja que fer unes copes i després un banyito és dels plaers més grans i relaxants que hi ha en aquesta vida. En l’altra no ho sé però no patiu que us ho diré. Rodolí.

Reprenent un altre cop l’acció, us diré que el trio maravilla entraren a les termes i demanaren a l’encarregat que els dugués davant l’amo. Aquest ho féu de seguida, després d’unes preguntes de rigor, clar, per la seguretat del patró i el negoci. Els va preguntar si duien alguna bomba, objeto punzante o material biológico. Al sentir aquestes preguntes tant estranyes, ells es van caure pel terra del riure. El segurata, un tal Frito, al veure que havien superat el difícil test i que semblaven bona gent, acceptà la petició i els conduí davant l’adinerat director, gerent i propietari del negoci.

L’home en qüestió, en Shui Yang-Tse, era fill d’en Hui Yang-Tse, que alhora ho era d’en Ui Yang-Tse, fill del fundador de l’empresa, en I Yang-Tse. Tota la descendència de la família Yang-Tse eren mascles, però mascles de veritat. D’aquells grassos, amb barba guarra i que fan pets i eructen sense parar. En Shui Yang, més conegut com a Sr. Tse era diferent a tota la dinastia. Era educat, tenia un cos Danone i sempre anava pulcrament afaitat i pentinat. Tota aquesta informació no serveix de res perquè aquest és un personatge secundari que no tornarà a sortir, però com que ho he pensat, amics, toca llegir-vos-ho-li-la.

Doncs això, que aquest personatge sense trascendència, després de ser preguntat sobre si havia vist algun americà amb conducta sospitosa, afirmà haver vist bastant temps enrera un yanki depravat acompanyat d’una vaca per la qual semblava tenir un especial apreci. Els va veure tocar l’estàtua de Poh-Lla, el Déu indi dels banys d’aigua calenta; el Déu dels banys d’aigua freda s’anomena Shou-Shou. Així que van dirigir-se directament cap a l’estàtua, i mentre l’inspeccionaven, aquesta els cau per bai amb tanta mala pata que cau sobre en Johnnie Walker, obrint-li un tercer forat al cul. Quina mala sort! -pensà aquest. Ara que se’m tancava l’altre, van i em fan un hat trick.

La bona notícia de tot això, és que al caure l’estàtua, se’n desprengué un tros, i veieren que dins hi havia un paperet: la segona pista de la Gimkhama. Deia el següent:

GHIMKAMA- PROVA II

(veu de padrino dislèxic)

Veig que has aconseguit superar la primera prova. Bé, tampoc és que fos gaire difícil, o sigui, que no et facis el/la llest/a. Aquesta següent ja serà més complexa, a veure com te'n surts.

Hi ha gent que canvia

I gent que no

Homes que són homes

Dones que són dones

I dones que eren homes