Part XI

I reprenem la història en un moment delicat: en Johnnie Walker té tres forats al cul, s’ha descobert la segona pista de la Ghimkama, i en Kai per Bai s’acosta...

PART XI. ENCONTRES A LA TERCERA SALA, ENTRANT A MÀ ESQUERRA

Amb el cul un altre cop obert i hemorroides, el dolor que sofria el boig d’en Johnnie Walker era gairebé insuportable. Estava al terra rebotint-se de dolor, quan el bo d’en Louis li preguntà a en Shui Yang-Tse -el propietari dels banys- si ca’l doctor Vil·laret quedava gaire lluny. A lo que el turquinès (així és com s’anomenaven els habitants d’aquest bonic poble) respongué: ->No. Fa temps que el doctor Vil·laret va desaparèixer. Ara qui exerceix a la seva consulta és una dona d’ulls clars que diu ser germana seva i que respon al nom de Xena.

Quan el conductor del carro carregat de rocs sentí aquest nom, dissimuladament sortí per la porta i marxà d’allà... Mai més es tornà a trobar amb aquest grup de dispars personatges.

Un cop dintre la consulta de la doctora Xena, en Louis notà quelcom estrany a l’ambient. Els altres dos no, ja que en Johnnie estava defallit degut a la gran pèrdua de sang que havia patit, i la Meggie estava contant quants prepucis i de quin tamany deurien ser els dels pacients de la sala d’espera. I és que cada loco con su tema.

En Louis decidí sortir un moment a fora per aclarir-se i esbrinar què passava allà dins. Es treié de la butxaca del darrera del pantaló el poc opi que encara li quedava i es posà a fumar-lo. De seguida entrà en trance, l’ànima li sortí del cos, féu un viatge astral per acabar al mateix palau de Déu, que tot i lo que diguin, al cabró li agrada molt el luxe, puix que té un palau de 6.000 m², per no contar les hectàrees de jardí.

Ja que el tenia davant, aprofità i li preguntà moltes inquietuds que tenia però que ara no venen a cuento. El que sí ve a cuento que li va preguntar era què cony passava a la consulta. En Déu li contestà i li aconsellà què tenia què fer, que descobrireu més endavant…

Però degut al mega-morat que duia, havia de restar en aquell estat catatònic durant sis hores més, per tal que l’ànima es tornés a ajuntar bé amb el cos i no quedés una unió defectuosa. Això que us narro, estimats lectors, no és cap broma. Si no, mireu com ha quedat la filla d’un rei per no fer cas de les instruccions. Tota la resta de la seva vida essent subnormal. Pobreta.

Mentrestant, dins del consultori, la resta que esperaven a la sala d’espera es queixaven pel tracte preferent que rebia en Johnnie. La doctora Xena els demanà que si us plau comprenguessin que l’assumpte era de vida o mort, que fossin comprensius. Aquests, qui no atenien a súpliques es posaren a cridar injúries i blasfèmies contra la bondadosa doctora Xena, princesa de las guerreras.

La Meggie pensà que per un cop podia fer un acte de solidaritat. I aprofitant que el ionki viciós -clar, era holandès- del seu nòvio estava tirat al terra inconscient, es treié la roba i es prestà a consolar, o dit d’una altra manera, a fer l’espera més agraïda a la pobra gent de la sala. Sumida en aquesta multitudinària orgia, la Meggie no s’adonà que aprofitant el caos, la doctora Xena s’emportà per la porta de darrera a en Johnnie.

I en aquells moments, arribà l’home Kai per Bai, i és aquí quan la història dóna un gran volc…

Lligà la granota perquè no se li escapés, i és que les granotes d’avui en dia ja no són com les d’abans. Ara no fan cas als amos i sempre van a la seva bola. En Kai veié en Louis delirant pel terra balbucejant quelcom ‘No és ell! És Ella!’ deia. Passà pel costat del pobre drogaaddicte queixant-se que tots els estrangers anaven al seu país a penjar-se d’opi. Entrà a la consulta i es trobà al seu angelet muntada sobre un turquinès, gemegant i demanant-ne més i més, mentre la resta de pacients estaven pel terra, plorant i amb el prepuci tot irritat de tant follar amb l’insaciable Meggy.

En Kai féu un crit quan entrà, i aprofitant el desconcert, el “pobre” home que estava sota la nostra insaciable princeseta i que ja li sagnava el membre, aprofità per marxar corrents, que no corrent-se perquè ja estava sec per almenys 2 mesos.

La Meggie el reconegué en seguida, era aquell desafortunat a qui havien atropellat amb el carro carregat de rocs quan anaven a tota pressa cap a Turka feia tant sols dos dies.

Ell sense dir res més que oh! el meu àngel anà cap a ella i es fongueren en una abraçada. Ella, qui encara no estava saciada, començà a acariciar-li el membre, i quina sorpresa s’emportà quan veié que aquest era més gros encara que el del seu promès, el coixet d’en Louis. Però és que aquest, per tal què no li arrossegués pel terra, la duia lligada a la cintura, com un cinturó però sense hevilla. Ell, de seguida, notà l’olor a mil homes que desprenia ella, i comprengué que era nimfòmana, una enfermetat que per desgràcia no s’encomana.

La lligà de cames i braços a la taula, la pintà, i féu un ritus satànic que li havia ensenyat una tia-àvia per part de mare, la bruixota del poble. Consistia en fer-li menjar trufes recent fetes, quan aquestes encara fumegen. El resultat fou imminent: després d’aquesta estranya missa negra, la fins ara puta seria només fidel a un home, aquell qui li hagués fet el conjur.

No entrarem més en detalls de com era el ritual per no ferir la sensibilitat dels menors, i perquè poques nimfòmanes que hi ha, només falta que la gent s’assabenti de com curar-les.

Un cop acabat el conjur, en Kai es sentí molt i molt cansat, així que decidí assentar-se una estona en un dels sillons de la sala d’espera, que ara estaven buits ja que la sala es buidà ràpidament durant la missa, no fos cas que la nena de tots es deslligués i tingués més ganes de marxa. I amb la mirada perduda, de cop i volta veié una cosa en la qual fins ara encara no havia prestat atenció, que era...